prevenció sanitària

Alerta a Europa davant l'amenaça de tres virus infecciosos

Les malalties vigilades, MERS-coronavirus, A-H7N9 i Ebola, tenen una alta letalitat

Salut adverteix els metges d'hospitals i CAP del possible contagi de viatgers

Retirada d’aus mortes pel virus H5 en una granja d’Anglaterra, el 2014.

Retirada d’aus mortes pel virus H5 en una granja d’Anglaterra, el 2014. / AP / LYNNE CAMERON

4
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO / BARCELONA

L'organisme de la Unió Europea que vigila l'arribada i permanència al continent de nous microorganismes infecciosos procedents de qualsevol punt del món, el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC, en les seves sigles angleses), informa des de fa diverses setmanes de tres amenaces víriques greus, susceptibles d'irrompre en qualsevol moment en algun lloc d'Europa. Les amenaces han mobilitzat l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), que emet continus comunicats dirigits als metges d'hospitals i centres d'assistència primària (CAP), informant sobre l'expansió, el perfil infecciós i el risc letal dels virus en vigilància.

En dos dels microorganismes objecte d'alerta es tracta de virus amb uns símptomes inicials que es podrien confondre amb l'empitjorament d'un procés banal, ja que tots dos afecten les vies respiratòries i comparteixen quadro clínic amb una grip complicada que desemboqui en una pneumònia greu. Les citades infeccions -la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà o MERS-coronavirus, i la grip aviària vinculada a l'A-H7N9- es transmeten de la mateixa forma que la grip, a partir de la tos, l'esternut o la respiració d'un afectat, i els seus símptomes inicials coincideixen amb els de la massiva infecció de cada hivern, però tenen una letalitat pròxima al 40% (quatre de cada 10 infectats moren).

NO HI HA FRONTERES / El tercer virus motiu de l'avís d'amenaça és el virus de l'Ebola, la febre hemorràgica d'una letalitat superior al 50%, que manté actiu el brot iniciat el desembre del 2013 a l'Àfrica Occidental. Encara que Sierra Leone i Libèria no informen de nous casos des de fa més d'un mes, Guinea sí que manté un degoteig setmanal de malalts. Ni l'ECDC, que té la seva seu central a Estocolm (Suècia), ni l'OMS consideren pròxim el final d'aquest episodi, el més mortífer causat fins ara pel virus que s'allotja en ratpenats de l'Àfrica.

De les tres amenaces víriques, la que resulta més preocupant per a l'entorn de Catalunya en aquests moments és la del MERS-coronavirus, considera Mireia Jané, subdirectora de Vigilància i Resposta a Emergències a l'ASPC. «La xarxa de vigilància de l'ECDC ens avisa de forma recurrent de l'arribada de viatgers catalans procedents de l'Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs, la zona on està actiu el brot del MERS -assegura Jané-. Els microorganismes no entenen de fronteres».

De les 1.634 persones que s'han contagiat per aquest virus des que el 2013 es va iniciar l'actual brot, 628 han mort; la majoria, a l'Aràbia Saudita, Jordània i Qatar. En aquest període, la infecció ha sigut diagnosticada a 15 ciutadans europeus, vuit dels quals han mort: entre els quals tres al Regne Unit, dos a Alemanya i un a França. Tots havien viatjat al Pròxim Orient poc abans d'emmalaltir. El MERS-coronavirus no s'ha detectat fins ara a Espanya.

INTERCANVI CATALÀ / «Estem preparats, sense estar gaire preocupats, i intentem que els metges del sistema sanitari públic estiguin informats i formats -afegeix Jané-. L'intercanvi de viatgers entre els països de la península aràbiga i Catalunya és abundant i constant». És important, consideren els epidemiòlegs, que els mateixos viatgers siguin conscients de la situació i adoptin mesures de protecció, com pot ser mantenir una rigorosa higiene de mans i utilitzar mascaretes si estan en ambients d'escassa neteja.

El criteri diagnòstic que hauria de mobilitzar un metge del sistema sanitari català davant la sospita d'un contagi per aquest virus seria, en conseqüència, el de la procedència recent de l'afectat. Si, per exemple, un veí de Sabadell que acaba d'arribar de Qatar demana ajuda mèdica perquè té febre altíssima i dificultat per respirar, el facultatiu que el visiti hauria d'incloure entre les seves hipòtesis diagnòstiques la d'un possible contagi de MERS-coronavirus. «Perquè un metge procedeixi d'aquesta forma, prèviament ha d'haver sigut advertit del risc i tenir-ho present -explica Jané-. El criteri epidemiològic [venir d'un país de risc o haver tingut cura d'un malalt infectat pel MERS] és l'únic mètode de què disposem ara per fer aquest diagnòstic».

Notícies relacionades

Per aclarir aquesta sospita, el metge en qüestió hauria d'enviar mostres de mucositat del malalt a l'Hospital Clínic, que confirmaria o descartaria el contagi. En el cas d'una sospita d'infecció pel virus de l'Ebola, les mostres s'han de dirigir al Centre Nacional de Microbiologia adscrit a l'Institut de Salut Carles III, de Madrid. El virus de l'Ebola no es pot analitzar en un altre lloc a Espanya.

En el cas de l'A-H7N9 -la seva infecció procedeix d'aus de corral, sempre al Sud-est Asiàtic-, el principal risc consistiria, en aquest cas també, en la ràpida expansió que podria adquirir, ja que es transmet a través de l'aire, a més a més de la seva elevada letalitat inicial. Aquest virus, estretament vigilat des que l'any 2009 el virus A-H1N1 va causar la pandèmia de la grip A, encara no es transmet de persona a persona.