Anar al contingut

Una flama que no s'encén

El Govern protegeix les subministradores davant els qui pateixen la pobresa energètica

TONI SUST / BARCELONA

De la mateixa manera que els bancs són tremendament reticents a permetre que els seus habitatges buits, tants, acabin dedicats al lloguer social per allotjar desnonats, les empreses subministradores d'energia s'han resistit tant com han pogut a implicar-se en l'assistència als seus abonats que no poden pagar la factura. Les subministradores no volen ni sentir parlar que els toqui una part d'aquestes factures pendents, i sembla que compten amb suports decisius per sortir-se amb la seva.

La pobresa energètica no va néixer amb la crisi, però sí que es va fer evident. És clar que també els anys de més bonança hi havia llars en què només s'escalfava una habitació, o cap, o tan sols quan hi anaven els néts de visita. Però quan la destrucció de l'ocupació es va intensificar i els ingressos van anar baixant, les coses es van complicar.

Es calcula que a Catalunya hi ha 320.000 pobres energètics, persones que no poden mantenir la casa a la temperatura adequada, quan fa fred i quan fa calor. A finals del 2013, el problema era tan evident que el Govern català va anunciar una norma perquè els que no poguessin pagar tinguessin una opció. Així va néixer un decret que preveia la possibilitat d'ajornar els pagaments de novembre a març per evitar talls de subministrament. Passat l'hivern, arribaria l'estiu i tocaria pagar. Però la mesura permetia superar aquests mesos. Que el deute no desaparegués era un problema, però ho era molt més que les condicions restrictives van impedir acollir-se al decret a la majoria d'afectats.

No hi va haver temps per a una revisió d'aquest decret. El Govern català va deixar que passessin els mesos i no va arribar a millorar-lo perquè l'Executiu central el va recórrer davant el Tribunal Constitucional per considerar que trencava la unitat de mercat, envaïa les competències de l'Estat i lesionava els interessos de les elèctriques.

El lament

Tot i que les entitats socials estaven furioses contra la inacció del Govern català, el recurs de l'Executiu de Mariano Rajoy va armar de discurs la Generalitat. Fins al punt que en els últims mesos s'ha posat el decret recorregut com a exemple d'una cosa que es podria fer en una Catalunya independent.

L'actitud del Govern central ha sigut inequívoca: anar contra tota iniciativa que qüestionés els ingressos de les elèctriques. En el cas de Catalunya, també va ser recorreguda l'última reforma del codi de consum, feta per regular un fons econòmic previst per assumir factures impagades. Perquè aquesta és una altra derivada de l'assumpte: després de provar-ho gairebé tot, la Generalitat va concloure que si volia evitar que a la gent se li tallés el subministrament havia d'aportar diners. D'aquí va néixer el primer fons, de 10 milions d'euros, íntegrament procedents de les arques autonòmiques.

Per al segon fons, el de la reforma legal recorreguda, es va parlar d'una fórmula combinada. Per un costat, donarien diners les empreses, però també ho farien els ciutadans mitjançant donacions. Divendres es va conèixer el projecte de nou decret de pobresa energètica, que va causar decepció en les entitats socials, perquè consideren que no obliga les companyies a res. El que sí que ha fet aquest projecte és deixar les entitats fora de la comissió que ha de gestionar el fons.

Ara mateix només queda la llei 24/2015, que no és poc. La ILP de la vivenda i contra la pobresa energètica es va convertir en llei a l'estiu i no ha sigut recorreguda davant el TC, per ara. En aquest cas, el Govern central ha sol·licitat una comissió bilateral per discutir la constitucionalitat del text. La veritat és que es fa estrany que en els altres casos el recurs fos immediat i ara no. Al demanar la comissió, el Govern central té temps fins al maig per presentar el recurs, una cosa que pot fer en qualsevol moment. Sense la comissió, només podia presentar el recurs fins al novembre,  a falta d'un mes per a les eleccions legislatives de desembre. No sembla el millor missatge de campanya electoral.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.