espectacle astronòmic
L'eclipsi de dilluns a la matinada tenyirà de vermell la superlluna
El satèl·lit es veurà un 14% més gran i un 30% més brillant que de costum
El fenomen serà observable a simple vista i es prolongarà entre les 4.11 i les 5.23
Dilluns a matinada podrà observar-se des de tot Europa occidental un eclipsi total de Lluna, un fenomen astronòmic relativament comú però que en aquesta ocasió arriba a la seva cita amb un atractiu al·licient: el satèl·lit es troba en el perigeu, el punt de màxim acostament a la Terra de tot el seu moviment orbital, fet que ocasionarà que la seva mida aparent al cel sigui un 14% més gran del que és habitual (i fins a un 30% més brillant). Des del 1900 només s'han registrat cinc coincidències entre superlluna i eclipsi. I la pròxima vegada no serà fins al 2033.
Tot i que els eclipsis de Lluna han perdut gran part de l'interès científic que tenien abans, quan s'utilitzaven per exemple per analitzar la corona solar, encara són una bona excusa per estar despert fins ben avançada la nit de diumenge, com en aquesta ocasió. Concretament, l'eclipsi es prolonga durant sis hores entre l'inici i el final de la penombra, però la fase total, quan la Lluna s'oculta i agafa les típiques tonalitats vermelloses dels eclipsis totals, començarà dilluns a les 04.11 (hora espanyola) i acabarà a les 05.23. El punt culminant serà a les 04.48.
Notícies relacionadesEls eclipsis de Lluna, que es repeteixen de mitjana un parell de vegades per any, encara que no necessàriament es veuen des de tot el planeta, tenen lloc quan es produeix en l'espai un alineament gairebé perfecte entre el Sol, la Terra i la Lluna, una circumstància que només succeeix en fase de Lluna plena. A l'interposar-se el planeta, el satèl·lit desapareix de la nostra visió o, més exactament, es torna rogenc. Això és perquè l'atmosfera terrestre actua com una lent que desvia la llum solar i filtra els seus components blaus, i deixa passar només la llum vermella, que és la que després es projecta. Passa una cosa semblant a la posta de sol. «I igual que als capvespres, la coloració final depèn de les condicions atmosfèriques. Mai hi ha dos eclipsis de Lluna iguals», avança José Luis Ortiz, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC). Aquest fenomen s'havia vinculat històricament a desastres i mals auguris, però la realitat és que no passa absolutament res.
A SIMPLE VISTA
Encara que l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no és perfectament circular, la diferència entre el perigeu i l'apogeu -punt de màxim allunyament- és difícil de distingir a simple vista. Així que observar la superlluna només estarà a l'abast dels aficionats a la fotografia que la comparin amb imatges captades en dies previs. «A simple vista, per a un particular la Lluna tindrà la mateixa mida de sempre», adverteix Josep Ramon Noy, de l'associació Aster de Barcelona.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris ¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?
- CELEBRACIONS ¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països
- Seguretat Social Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros
- PROGRAMACIÓ Set noves produccions en la temporada del Liceu