Missió, salvar el paradís

El 1952, quan Doñana encara era, i des de temps ancestrals, un vedat de caça on els linxs eren considerats animals nocius i es pagaven per ells 15 pessetes, dos joves naturalistes castellans, José Antonio Valverde i Francisco Bernis, van arribar al paratge amb l'objectiu d'observar-hi ocells. L'ornitologia era una cosa exòtica, gairebé excèntrica, però també la passió d'un jove aristòcrata, Mauricio González Gordon. Tots tres van entrar en contacte, van sintonitzar (establint el germen de la futura societat espanyola d'ornitologia, SEO) i van coincidir gairebé de seguida que s'havia de fer alguna cosa per salvar aquell paradís natural, on, com descriuria Valverde, «tot era nou i salvatge».

 

Eren els anys de la postguerra, i en plena època de fam i misèria Doñana, format llavors per tres finques -una d'elles propietat del pare de González Gordon-, s'enfrontava a un destí ben negre: un decret de Franco ordenava, sota amenaça d'expropiació, plantar-hi arròs i eucaliptus per explotar-ne la fusta i la cel·lulosa.

El dictador va visitar la zona el 1953, i González Gordon va aprofitar el viatge per traslladar-li un informe, considerat el primer al·legat ecologista a Espanya, en què Bernis alertava que si continuava la repoblació amb eucaliptus, Doñana desapareixeria com a espai cinegètic.

Notícies relacionades

Multimèdia | Aquest és l’origen i l’explicació de les diferents banderes LGTBI+

Hi ha més de dos milions d’afectats per covid persistent, sense accés a unitats especialitzades: «L’atenció continua molt desordenada»

I aquí va començar tot. González Gordon era alt, ben plantat, home de món amb una educació refinada. Valverde era desgarbat, amb problemes de coixesa per una tuberculosi, i sense formació fins ben entrada la maduresa (va acabar la carrera als 40 anys). Solament tenien en comú la seva passió per Doñana. Aprofitant els contactes de l'aristòcrata, i amb més empenta que una altra cosa, com relata al seu llibre Doñana todo era nuevo y salvaje (Fundación Lara) el periodista Jorge Molina, Valverde es va embarcar en una rocambolesca missió per Europa per recaptar fons per comprar la finca. Una partida de cartes amb la seva dona va servir per arribar fins al comte Maronne Cinzano, clau d'accés a la resta de nobles europeus que, amb el príncep Bernard d'Holanda al capdavant,  integrarien el 1957 la primera Doñana Expedition per comprovar in situ les bondats del vedat.

Llavors es va generar una mobilització insòlita, plasmada en la creació de l'organització conservacionista World Wild Fund (WWF), amb la intenció de fomentar l'aiguamoll espanyol com a reserva migratòria per a ocells silvestres. Davant la pressió internacional generada pel biòleg, un Franco completament aliè a aquestes martingales va decidir sol·licitar al «màxim expert», el mateix Valverde, informes sobre les peticions de WWF. El biòleg es va mostrar d'acord amb la iniciativa. Així, el 1963 es van comprar les primeres 6.671 hectàrees, el cor de Doñana.