I l'alcaldessa va plorar

El febrer del 2013, Ada Colau va anar al Congrés dels Diputats per parlar de vivenda. Allà es va donar a conèixer a la resta d'Espanya, a Catalunya ja ho havia fet. Sobretot es va donar a conèixer perquè li va dir «criminal» a un banquer i va dir que li hauria d'haver tirat una sabata. Llavors era portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), tasca que va acabar portant-la a la política i a l'alcaldia de Barcelona.

Ahir, Colau va anar al Parlament per recolzar des de la tribuna d'autoritats un dels èxits més grans de la PAH. No va dir criminal a ningú i va entrar com el que ara és: una autoritat. De fet, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va aprofitar la seva presència per mantenir la primera trobada institucional amb l'alcaldessa de la capital catalana.

Acabada la votació, Colau es va abraçar amb els representants de la plataforma. Alguns van seguir la sessió a dins, molts altres a fora, mitjançant una pantalla instal·lada per a l'ocasió. A continuació, es va sumar a la tradicional foto dels promotors de la ILP a l'escalinata del Parlament. Aleshores ja plorava. Quan finalment va sortir al carrer, l'estrèpit va ser considerable.

Després d'abraçar-se amb molta gent, va fer declaracions, encara amb els ulls vidriosos: «És una victòria de milers de persones anònimes». El Govern central, va dir, hauria de renunciar a la presentació de recursos contra la nova llei. La gent, va dir, no entendria que ara la norma acabés al Tribunal Constitucional. A més, Colau es va comprometre a recolzar en tot el possible el desenvolupament de la nova norma des de l'Ajuntament de Barcelona.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Cava i eufòria

Més d'un miler de persones amb la samarreta verda de la PAH esperaven els seus herois. L'alcaldessa, però també l'actual portaveu, Carlos Macías, que va ser regat amb cava pels seus companys. Hi va haver eufòria, molta eufòria, i concerts  fins a la nit i molts plors d'emoció. I no només de part de l'alcaldessa. La part del parc de la Ciutadella que queda davant del Parlament era una marea verda. L'emoció va desbordar alguns assistents. En un banc, una dona plorava desconsoladament abraçada al seu fill, un nen de cinc o sis anys. Semblaven llàgrimes d'alegria.