L'autòpsia confirma que el segon espeleòleg va morir al Marroc per una negligència en el rescat

L'informe forense encarregat per la família de l'espeleòleg granadí José Antonio Martínez, mort el mes d'abril passat a la serralada de l'Atles marroquí, confirma que la mort va ser deguda a un ofegament, i no a les lesions provocades en la caiguda, com li va passar al seu company Gustavo Virués. Per tant, l'autòpsia insisteix en la possible negligència en la fase d'auxili i desmunta així la tesi esgrimida pels serveis de rescat del Marroc, que després de la tardança en la seva actuació van assegurar que la mort va ser deguda als cops contra la muntanya.

Els dos muntanyencs formaven part d'una expedició que el mes d'abril passat es va separar en dos grups, un dels quals --format per tres persones-- es va endinsar a la gorja del Wandras al Gran Atlas, un dels més espectaculars per als espeleòlegs i de més duresa. Un accident va provocar que el primer dels muntanyencs caigués per la paret perdent la vida instantàniament, mentre que el segon va quedar penjat i ferit a l'espera que arribessin els serveis de rescat. A l'adonar-se de la tardança del grup, i sospitant que els podia haver passat alguna cosa, es va alertar els serveis d'emergència del regne alauita, però l'expedició de rescat es va demorar davant les dificultats per localitzar-los i, posteriorment, accedir al lloc de l'accident. Els companys dels expedicionaris es van arribar a oferir voluntaris per rescatar-los, al disposar de més mitjans, i fins i tot un grup d'espeleòlegs es van desplaçar d'urgència des d'Espanya al Marroc com a turistes per poder fer el rescat.

Després de les negociacions infructuoses del Ministeri d'Exteriors, finalment van ser els serveis marroquins els que van fer el rescat dies després, i sense que ja es pogués fer res pel segon dels muntanyencs. L'únic supervivent va relatar que l'operació va estar plena d'errors i sense els materials necessaris, i que la llitera en què anava el seu amic va caure al rierol gelat que passava pel fons del congost, on el ferit va estar diverses hores submergit.

Per tant, l'autòpsia corrobora “de manera contundent” la versió del supervivent, ja que assegura que les lesions derivades de l'accident esportiu que va patir José Antonio Martínez Jiménez, policia nacional de 41 anys oriünd de Granada i destinat a Almeria, no van ser mortals, com va concloure en el seu moment el Bureau D'Hygiene Communal Service Medico-Legal, que va apuntar a més a la hipotèrmia com a agreujant. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

L'informe, realitzat per l'Institut de Medicina Legal de Granada i basat en totes les dades recollides durant l'aixecament del cadàver i amb els signes trobats durant la pràctica de la necròpsia, apunta que el policia nacional va morir per una síndrome ocasionada per “asfíxia mecànica per submersió i compromís respiratori”, segons ha informat el despatx d'advocats Ilocad, dirigit per Baltasar Garzón i que representa en la causa la viuda de la víctima.

D'aquesta manera, el despatx d'advocats insisteix en la necessitat de continuar amb la investigació dels fets per determinar la possible participació en els fets dels diferents actors implicats i que s'expliquin aquestes circumstàncies per les autoritats espanyols que van estar al corrent del seu desenvolupament per part de l'equip de rescat marroquí. La família de Martínez ja va reclamar al jutjat que s'investiguessin no només les causes de la seva mort, sinó els mitjans utilitzats en el rescat tant pel Govern marroquí com els oferts per l'espanyol.