¿Qui dicta el temps i el calendari?

Hi ha dues herències molt influents que ens deixen els dos mil·lennis de tradició cristiana. La primera és l'estructura moral que dicta el que és acceptable i el que no ho és sobre les conductes de vida de dones i homes. El divorci, l'avortament, les parelles de fet, els matrimonis gais i la llibertat sexual són conquistes i drets dels individus que van ser arrabassats de la severa moral cristiana que els prohibia. El dret a l'eutanàsia segueix sent l'últim tabú malgrat l'avanç de la secularització. Veure patir un ésser estimat que reclama la mort quan no hi ha curació possible i negar-l'hi és una herència cristiana a superar. Per ser inhumana i negadora de la llibertat individual.

La segona tradició cristiana és la determinació del calendari sagrat i del temps. És una tradició que pesa molt, ja que marca les festivitats que traduïm com a vacances, ponts i dies de descans. És cert que Espanya és el país europeu amb més jornades festives sense comptar els diumenges (14 dies) perquè la majoria d'aquestes festivitats són religioses. En canvi, Alemanya està en la mitjana europea (10 dies) i el mínim el marca Holanda (5 dies). En canvi, Espanya compta amb menys temps de vacances retribuïdes (22 dies) a distància de països com Alemanya o Dinamarca, amb 30 dies pagats de descans. ¿Per què? Perquè allà han comptat amb poderosos sindicats que en el passat van conquistar aquest dret laboral per al futur. En total, Alemanya suma 40 dies de no-treball (entre festius i dies retribuïts), mentre que a Espanya són 36. Aquí, l'excés de dies festius religiosos oculta l'escàs temps festiu guanyat com un dret laic i laboral.

Ara, el papa Francesc proposa unificar entre catòlics i ortodoxos un únic dia de Pasqua abandonant el cicle lunar. Fixar una data per sempre suposaria refer les dates paganes del Carnaval i tres festivitats més com l'Ascensió (després de 39 dies), Pentecosta (49 dies després) i el Corpus Christi (passats 60 dies).

Franco i l'Alemanya nazi

Els que defensem la racionalització del temps i dels horaris veiem com a positiu aquest canvi, perquè es posaria fi al ball de dates viscut fins ara. També serviria per obrir un gran debat públic per harmonitzar les jornades laborals, el calendari escolar i els fusos horaris. Si és que volem governar el temps.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El papa Francesc està liderant una revolució tranquil·la en la mil·lenària religió cristiana que bona falta li fa. Almenys, s'atreveix a reformar el calendari sagrat. Està demostrant més convicció i audàcia que molts dels nostres polítics mediocres i sense talla que segueixen sense canviar el fus horari que ens va imposar Franco el 1942 per adoptar el de l'Alemanya nazi. Des d'aleshores, Espanya segueix una pauta horària (GMT+1) que no correspon a la península Ibèrica per ubicació geogràfica. Només les illes Canàries es van mantenir en l'horari atlàntic, amb l'aclariment d'una hora menys que és la pauta que hauríem d'adoptar.

¿Qui dicta el temps i el calendari? Els dictadors i els papes. Però no els ciutadans a través del consens i la raó democràtica. No veig en la denominada nova política que ningú proposi acabar amb el fus horari que ens va deixar Franco. A Espanya, els debats sobre temes estructurals i de fons no existeixen o es fan de manera superficial. Siguem seriosos i madurs i no deixem que només els papes i els dictadors governin sobre el temps. Aprofitem la reforma del papa Francesc per emprendre la reforma horària que tant necessitem.