La UB presta ajut per arribar a la universitat a joves en risc d'exclusió

«M'està dient que el meu fill podria arribar a ser metge un dia?» Pep Alsina, vicedegà de la facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i impulsor del pla social d'accés a la universitat (PSAU) per a joves en risc d'exclusió, encara s'emociona quan recorda la reacció d'aquell pare, immigrant, a qui acabava de comunicar que el seu fill havia sigut seleccionat per participar en el programa. «Per a molts progenitors, a més d'una gran satisfacció, això suposa també una grandíssima oportunitat», subratlla Alsina. Respostes com aquella són, possiblement, una de les gratificacions més grans d'aquesta feina, confessa el coordinador de la iniciativa.

La idea del PSAU, una experiència que funciona exclusivament amb voluntaris, va néixer per tractar de posar remei a una preocupant constatació: «Ens vam adonar que gairebé tots els nostres alumnes eren de perfils socials molt similars i pràcticament d'un únic color», recorda Alsina. Amb el programa, que funciona des del 2010 i que és fruit d'un encàrrec fet anys abans per l'exrector Joan Tugores al professor Ignasi Puigdellívol, es vol que la universitat sigui tan diversa com la mateixa societat.

«Per eixamplar el ventall de perfils, condicions i cultures dels universitaris, contactem amb els instituts i prestem suport acadèmic i assessorament institucional a alumnes de secundària, perquè puguin accedir a l'educació superior», assenyala el vicedegà. Les tasques de suport i guia als estudiants d'institut les porten a terme universitaris, que fan el paper de mentors i que un cop per setmana visiten els centres de secundària. «Moltes vegades, relacions que comencen sent estrictament acadèmiques, acaben creant vincles emocionals», explica Alsina.

TACA D'OLI / «A més, si obrim la universitat als col·lectius més vulnerables, proporcionarem a la societat professionals de perfils i orígens diversos», destaca el vicedegà, responsable de l'àrea de Transferència i Relació amb la Societat a la seva facultat. «I, de passada, formant aquestes persones estem incidint en la resta de membres dels seus col·lectius, ja que actuen com a exemple», indica.

La tasca és lenta i els casos que acaben de forma exitosa encara són escassos, però el propòsit és que el programa es vagi estenent com una taca d'oli. De moment, el PSAU es concentra en el col·lectiu d'immigrants, «encara que no es descarta ampliar-lo en un futur a altres grups vulnerables castigats també per la crisi», apunta Alsina. Durant aquest curs han participat en el programa una dotzena de joves dels instituts Miquel Tarradell i Joan Salvat Papasseit de Barcelona.

El curs 2013-2014, van realitzar estudis de grau a Catalunya 9.410 alumnes d'origen estranger. I van representar el 5% respecte als més de 187.000 universitaris que hi va haver aquell any. Malgrat que el percentatge encara és baix (sobretot, tenint en compte que a primària els estrangers suposen el 13% del total d'estudiants i que a secundària són el 16%), la veritat és que la presència dels immigrants a la universitat no para d'augmentar. Fa cinc anys, en el curs 2009-2010, les universitats catalanes tenien matriculats uns 5.400 estrangers, el 42% menys que ara.

BON CAP I MOLTA VOLUNTAT / «No és senzill, són moltes hores d'estudi i molta força de voluntat», clama Nadia Nazeer, una de les joves estudiants de batxillerat que aquest curs han passat pel PSAU. Malgrat que ella, abans de sortir del Pakistan, el seu país d'origen, ja havia superat els exàmens d'accés a estudis superiors de Ciències, a l'arribar aquí va haver de tornar a començar.

«El 2010 vaig venir cap a Espanya amb la meva família. Vaig haver d'aprendre l'idioma i fer el batxillerat», recorda la jove en un català impecable. I és que, a més d'acabar satisfactòriament el segon curs del batxillerat científico-tecnològic a l'Institut Miquel Tarradell, Nadia també ha seguit un curs de català a l'Escola Oficial d'Idiomes. Al setembre, després de la selectivitat, espera ingressar a la facultat de Matemàtiques «o en alguna d'enginyeria, vés a saber».

¿Què destaca ella del PSAU? «Dues coses: la primera, que per a mi ha resultat molt útil el seu assessorament, no solament en les qüestions acadèmiques, sinó sobretot a l'hora d'orientar-nos sobre què fer a partir d'ara. I la segona, l'amabilitat que han tingut amb mi», respon mentre treu de la bossa un paquetet de regal que pensa oferir a la seva mentora, Marta Lupiáñez, com a mostra d'agraïment. «Crec que puc dir que ens hem fet amigues i, almenys per la meva part, espero seguir en contacte amb ella», afirma.

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Per a la jove universitària, que aquest any ha fet segon curs del grau de Mestre de Primària a la UB, l'experiència a l'institut ha sigut «excepcional». «Hem format un equip de quatre mentors i quatre alumnes pakistanesos i, cada divendres al llarg del curs, ens trobàvem per tractar de resoldre els dubtes», explica.

«¿El que més ens ha costat de tot plegat? ¡La Història d'Espanya! Hem hagut de posar-los al corrent de gairebé tot, perquè, és clar, a elles els faltava bagatge», assenyala la futura mestra.