El gabinet de la família Salvador 'assalta' la Viquipèdia

Hi va haver un temps no tan llunyà, abans de l'aparició de la fotografia, en què naturalistes, viatgers i professors de botànica creaven reproduccions de cera, guix o alabastre per donar a conèixer fruites exòtiques o, simplement, noves varietats de fruites ja conegudes. Les anomenaven «pomones», derivat del llatí pomum (fruita), una curiosa paraula que ara no figura als diccionaris -ni català, ni castellà, ni anglès, ni francès-, potser perquè el seu ús va desaparèixer abans que algun lexicògraf s'adonés que hi havia de ser inclosa.

El terme pomona, no obstant, sí que figura en els incomptables documents llegats per a la posteritat pels Salvador, una il·lustre família d'apotecaris barcelonins que entre els segles XVII i XIX es van dedicar a recopilar un autèntic museu científic. La col·lecció supervivent, ara de titularitat municipal, es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona i inclou, per descomptat, algunes pomones de llimones i pomes, entre altres fruites.

Ahir, un grup de redactors voluntaris de la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia, es van reunir a l'Institut Botànic amb l'objectiu d'omplir alguns forats -crear entrades noves o millorar-ne algunes de ja existents- sobre l'estirp dels Salvador, les seves amistats i, en general, sobre la història de la ciència. La marató viquipedista l'havia organitzat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Vàngelis Villar, membre d'Amical Viquimèdia i mestre de cerimònies, venia amb un paquet de propostes que incloïen millorar els continguts i la bibliografia de l'entrada Família Salvador, i crear-ne algunes de noves com Pere Barrère (naturalista de Perpinyà, Antoine de Jousseu (botànic francès), Jardí Botànic de Sant Joan Despí (propietat dels Salvador) o Col·lecció de fòssils de la família Salvador. Els reunits també volien millorar l'entrada Pius Font i Quer, fundador de l'Institut Botànic, que va ser qui va rescatar la col·lecció de la família, així com aportar informació visual (dibuixos i fotos del gabinet Salvador, per exemple). Un dels participants era Josep M. Camarasa, biòleg i historiador de la ciència que ha realitzat diversos estudis sobre els Salvador i que ahir va aportar valuós material bibliogràfic.

Evidentment, la reunió no va donar per a tant i va quedar feina pendent, però el que era fonamental era ensenyar i animar els presents, la majoria debutants en les tasques de redacció, perquè prossegueixin les seves tasques a les seves respectives cases. «Encara que a la Viquipèdia ja hi ha 464.000 articles, és com un animal que no para de créixer», va recordar Villar. Per participar en la Viquipèdia n'hi ha prou de registrar-se i escriure l'article, encara que òbviament s'han de seguir certs criteris de redacció i verificació. «Una de les claus és aportar referències fidedignes de tot el que escrius», va explicar el professor, arqueòleg i guia Jordi Serrallonga. És clar que poden perpetuar-se errors, fins i tot vandalismes, però la immensa majoria es detecten gairebé de seguida, diuen els seus promotors.