«Portar els embarassos al jutge és condemnar-les a ser mares»

L'advocada Amalia Fernández Doyague, especialitzada en violència masclista i en la defensa dels drets de les dones, presideix des de fa gairebé un any l'Associació de Dones Juristes Themis. Des d'ella ha seguit de prop amb «molta preocupació» la tramitació de les contrareformes de l'avortament impulsades pel partit del Govern.

-¿Quines conseqüències jurídiques tindrà per a les menors que vulguin avortar la minireforma en tràmit al Congrés?

-La seva voluntat quedarà substituïda per la dels seus pares i si aquests s'hi oposen, l'obligaran a ser mare i només un any després, quan arribi a la majoria d'edat, haurà d'assumir plenament la responsabilitat d'un fill que no volia, una responsabilitat que durarà durant tota la seva vida. Ningú hauria de poder imposar-l'hi.

-¿Quines sortides els quedaran? 

-Desgraciadament, no els deixaran cap més opció que recórrer a l'avortament clandestí amb tots els riscos que això suposa, tret que es disposi de mitjans per portar-lo a terme a l'estranger. Com passa en altres matèries, les pitjors conseqüències recauen sempre en les persones més vulnerables, les que s'haurien de protegir més.

-La noies de 16 i 17 que van a avortar sense ser acompanyades pels pares són relativament poques. Unes 500 a l'any que pateixen violència familiar o qualsevol situació de desarrelament que els impedeix la comunicació amb els seus progenitors. En aquest tipus de situacions, el PP argumenta que podran recórrer al jutge perquè prengui la decisió.

 

-Sí, ho he sentit. Però no ho entenc. En molts casos el que es requereix, per evitar agreujar la situació familiar, és portar tot el procés sense que els progenitors ho sàpiguen. No s'hauria d'arribar a aquest extrem que, a més a més, serà ineficaç.

-¿Per què ineficaç?

 

-Derivar la decisió de la interrupció de l'embaràs a un jutge tal com està la justícia és condemnar l'afectada a ser mare. Amb el col·lapse judicial que patim, quan es prengui la decisió o bé ja s'haurà superat el període en què es pot practicar l'avortament o fins i tot ja pot haver nascut el nen. Tret que es creïn jutjats especialitzats, però no crec que hi hagi pressupost per a això. Ni tan sols sabem davant quin jutge o amb quin procediment s'hauria de recórrer. Ja està bé de tant cinisme: si són adultes per prendre altres decisions transcendentals, també han de ser-ho per a això.

-Però en algun lloc s'havia de posar la línia vermella. Les menors de 16 ja necessiten el permís patern amb la legislació vigent.

 

-A partir dels 16 es pot prendre la decisió d'operar-se a cor obert, donar-se quimioteràpia, casar-se o tenir relacions sexuals. ¿Per què no pot respectar-se la seva voluntat en la que potser serà la responsabilitat més important que assumiran en la seva vida? El més coherent és igualar l'edat de la interrupció de l'embaràs amb la de la resta de lleis.

-¿Què li aconsellaria a una menor que es pugui trobar en aquest carreró sense sortida?

-Que s'assessori. Que recorri a les organitzacions de dones o les entitats especialitzades perquè ja tenen molta experiència en aquests casos.

-¿Hi havia una demanda social en aquest tema? ¿Què creu que pretén  el PP a l'introduir-lo com a substitutiu de la contrareforma que es va veure obligat a retirar?

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

 

-És obvi que intenta acontentar el sector més reaccionari dels seus votants. És coherent amb els retrocessos pel que fa a matèria d'igualtat que hem viscut durant aquesta legislatura. La lluita contra la violència de gènere s'ha relaxat, mentre que l'educació sexual i reproductiva es converteix en l'última de les prioritats, quan hauria de ser la primera si el que es pretén de veritat és lluitar contra el drama de l'avortament.