El PP s'enroca a impedir a les joves avortar sense permís patern

Els vots de populars i Unió tomben les esmenes que sol·liciten la retirada de la minireforma legal

L'oposició acusa els conservadors d'impulsar el canvi per motius electoralistes

Fectorare és? Quam lis és bonervit aus vit.

Fectorare és? Quam lis és bonervit aus vit. / FIRMA DE FOTO

3
Es llegeix en minuts
PATRICIA MARTÍN / MADRID

Nno va servir de res que el PSOE, l'Esquerra Plural, ERC i el BNG forcessin ahir una nova votació per parar in extremis la minireforma de la llei de l'avortament que exigirà a les noies de 16 i 17 anys comptar amb el permís dels seus pares si volen interrompre l'embaràs. El PP va votar en aquesta ocasió de manera homogènia i, amb Unió, va rebutjar al Congrés les esmenes de l'oposició que sol·licitaven al Govern que no modifiqués la coneguda com a llei de terminis. Aquesta norma permet l'avortament lliure fins a la 14a setmana de gestació i obliga les adolescents a informar els seus pares de la seva situació -però recau en elles la decisió de ser mares o no-. Tot i això, els populars van obviar aquest requeriment i van dibuixar un panorama en què presumptament les adolescents estan soles i desemparades i sempre es giren d'esquena a les seves famílies a l'hora d'avortar.

Així, la portaveu d'Igualtat del PP, Marta González, va defensar el canvi legal amb l'argument que s'ha de «tornar als progenitors la capacitat d'assessorar les seves filles si volen seguir o no amb l'embaràs». «La llei de terminis considera els pares un problema, una interferència en la menor i no assumeix la relació fluida i afectuosa que la majoria tenen amb els seus pares», va afegir, en referència al fet que la també anomenada llei Aído va introduir una excepció per salvaguardar les noies que pateixen violència familiar o estan desarrelades. Si al·leguen que comunicar als seus tutors el desig d'avortar els pot generar un «conflicte greu» amb els seus familiars, la norma els eximeix de l'obligació.

L'EXCEPCIÓ / Només el 0,4 % de les dones que interrompen l'embaràs a l'any s'acullen a aquest precepte, unes 500 a l'any de les més de 100.000 que avorten. Però segons el PP, la llei actual es va fer pensant exclusivament en elles i no «en la generalitat». És més, els conservadors van reptar el PSOE a reconèixer que es «van confondre» a l'afegir l'excepció i es van arrogar el suport ciutadà en virtut d'un sondeig que indica que el 56% dels espanyols demanen que les adolescents comptin amb el consentiment dels seus pares.

En aquesta ocasió, el grup popular no va registrar fugues, ja que fins i tot els més antiavortistes rebutgen la continuïtat de la llei de terminis. No comparteixen, però, que el seu partit enterrés el projecte auspiciat per Alberto Ruiz-Gallardón, que enviava Espanya a 30 anys enrere, al penalitzar l'avortament excepte en supòsits molt concrets. Per això, en la primera presa en consideració de la minireforma, cinc diputats van expressar la seva disconformitat amb els vaivens que l'Executiu ha fet en aquesta matèria i amb la suposada «traïció» al programa electoral del PP votant de manera diferent del seu grup o no participant en la votació.

Notícies relacionades

EL TINT ELECTORAL / Aquesta dissensió es pot repetir les setmanes  vinents quan el text passi a la comissió de Sanitat i d'allà previsiblement vagi al Senat. La intenció de l'Executiu és que el canvi legal estigui llest al setembre, tot just un parell de mesos abans de les generals, si aquestes se celebren al novembre. Aquesta circumstància no va passar inadvertida ahir a l'oposició, que va criticar el PP per impulsar el retoc legal en els últims moments de la legislatura per reconciliar-se amb aquella part del seu electorat que no perdona Mariano Rajoy que, fins ara, no hagi canviat ni una coma de la llei de terminis. «Els nostres drets no són mercaderia electoral», va asseverar la socialista Carmen Montón. «Aquesta reforma és un esquer perquè el PP pugui sortir del pas i complir la seva promesa. ¿Si consideren la llei de terminis inconstitucional, per què presenten una reforma parcial?», va preguntar al PP el penabista Joseba Agirretxea.

L'esquerra va advertir, a més, que el canvi «desprotegirà les dones més vulnerables», que en el cas que no puguin comptar amb el suport familiar «es veuran abocades a l'avortament clandestí i insegur». Unió va votar al costat del PP, mentre que CDC va donar llibertat de vot.