EXÀMENS D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT

Altre cop les Matemàtiques

La resposta a una pregunta de mates socials va generar confusió entre els alumnes de la selectivitat fins que Universitats la va modificar Les proves es van acabar ahir sense altres incidències

Concentrats 8 Joves examinant-se de selectivitat, dimarts.

Concentrats 8 Joves examinant-se de selectivitat, dimarts. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

La pregunta, l'última de l'examen de selectivitat de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, es resolia gairebé per sentit comú, n'hi havia prou amb un senzill raonament lògic. Però el que es demanava, en realitat, era desenvolupar una funció objectiu i amb aquesta funció determinar quina és la producció òptima de gasoil i de gasolina en una hipotètica refineria de petroli. La sorpresa va arribar, per a molts dels estudiants que dimecres passat es van examinar d'aquesta assignatura en les proves d'accés a la universitat, quan la resposta publicada a la pàgina web de la secretaria d'Universitats de la Generalitat no coincidia amb el que molts d'ells havien contestat. I llavors, les xarxes socials en què es mouen els joves ja no van parlar només de la catàfora.

A la ment de tots: l'error comès pels organitzadors de la selectivitat fa dos anys, quan va resultar que un dels enunciats, també en un examen de Matemàtiques, estava equivocat. Aquesta vegada, però, la cosa no va ser tan greu. La pífia no estava en l'examen (que el 2013 va arribar a repetir-se), sinó que va quedar en unes hores de nervis per als que es pensaven que havien fallat la resposta. Ahir, després que alguns joves anessin fins i tot als seus instituts a consultar el cas amb els seus professors de batxillerat, la mateixa Generalitat va dissipar els dubtes al publicar al seu portal d'internet una rectificació del full de respostes, incloent-hi una segona opció vàlida que va tranquil·litzar els inquiets.

«Els criteris de correcció no són documents tancats, sinó que es van modificant i ampliant a mesura que els correctors detecten possibles respostes també vàlides», va explicar ahir una portaveu de la secretaria d'Universitats i Recerca. «El més important és, al marge de la resposta, que l'alumne hagi demostrat que sap plantejar un procediment correcte. Això és el que es valora», va afegir un dels professors universitaris que participen en l'elaboració de les proves, i que va admetre que la confusió va poder ser provocada perquè l'enunciat de la pregunta «era poc precís».

Llengües i anàlisi musical

Notícies relacionades

El cas de les matemàtiques socials no ha sigut l'únic. També hi ha hagut canvis en les respostes publicades inicialment per als exàmens de Llengua Castellana, de Llengua Catalana i d'Anàlisi Musical, «cosa que demostra, per una altra banda, que els sistemes de comunicació entre els participants en el procés funciona», van subratllar fonts d'Universitats.

Les proves es van acabar ahir amb els exàmens de la fase específica, que inclouen des de la Física, les Matemàtiques, la Tecnologia Industrial i la Biologia fins al Dibuix Artístic, el Llatí i el Grec, la Literatura Catalana i la Cultura Audiovisual. A Llatí, per exemple, els estudiants van haver d'exposar en 150 paraules les característiques de la ciutat romana de Lleida, mentre que a Matemàtiques (la matèria que han cursat els estudiants de batxillerat científic), un dels problemes més complexos va consistir a realitzar diferents càlculs geomètrics a partir d'un pòrtic d'una catedral. La prova, tradicionalment el coco de la selectivitat, ha sigut definida per molts alumnes com a «assequible i bastant menys complexa que la de l'any passat». Els resultats es coneixeran el 26 de juny.