Els al·lèrgics al pol·len passen una de les pitjors primaveres del decenni

La primavera que està a punt d'acabar-se ha fet plorar milers de persones en múltiples llocs de Catalunya. Al·lèrgics diagnosticats o individus sense rebuig immunològic conegut s'han vist obligats a aturar la seva marxa perquè unes llavors de plataner sels havien incrustat a la gola i no podien deixar de tossir, o estaven encegats per una cadena d'esternuts i degoteig nasal que els donava un cert aire de desesperació. La pol·linització de plàtans, xiprers i oliveres, sumada a la de les gramínies que cobreixen la gespa de parcs i jardins, i les herbes parietàries, ha sigut explosiva aquest any.

Una de les pitjors temporades del decenni, segons el parer de nombrosos afectats. «Una de les que han provocat més símptomes en les persones ja al·lèrgiques», precisa Antonio Valero, al·legòleg de l'Hospital Clínic. El 30% de la població catalana pateixen rinitis al·lèrgica -degoteig nasal davant un canvi d'ambient o al respirar pol·len- i el 15% pateix crisis d'asma en presència de plantes, fongs o antígens generats al pèl de gats, gossos o àcars de la pols. Molt sovint, l'asma sorgeix sense que sigui fàcil atribuir-li una causa.

Els jardiners asseguren que no s'ha produït una floració excepcional aquesta primavera, i tot i això s'ha percebut així de forma general. Ha augmentat el consum de la vacuna -una dosi al mes- que en principi atenua els símptomes de l'al·lèrgia respiratòria, encara que el fàrmac és objecte de controvèrsia des de fa decennis. «És una vacuna que està en discussió des que va sortir al mercat, el 1902 -assegura Ferran Morell Brotard, pneumòleg de l'Hospital de la Vall d'Hebron-. Més de 110 anys després d'estar comercialitzada, seguim sense estar segurs de la seva eficàcia. Del que no hi ha cap dubte és que se'n consumeix molt».

El remei més recomanat, i en què coincideixen més especialistes, és l'ús de mascaretes que cobreixin el nas i la boca els dies ventosos, o si es viatja en bicicleta o en un vehicle amb les finestres obertes. També està acceptada l'eficàcia dels inhaladors, encara que els metges discrepen sobre la seva composició. Els més utilitzats contenen substàncies broncodilatadores, que faciliten la respiració, o bé antiinflamatòries elaborades amb cortisona en baixes dosis. Alguns inhaladors combinen els dos fàrmacs.

LA PARADOXA HIGIÈNICA // Pneumòlegs  i al·lergòlegs coincideixen que l'expansió de les diferents formes d'al·lèrgia prosseguirà al llarg dels pròxims anys. «Es calcula que les xifres d'afectats per al·lèrgia respiratòria s'hauran doblat d'aquí 10 anys a Occident», adverteix Morell Brotard, que al·ludeix a la paradoxa higiènica a l'hora d'explicar el fenomen. «Fa 20 anys, es creia que els països amb més al·lèrgia serien Suècia i Dinamarca, pel fet de ser els més higiènics de tot Europa -explica-. Però aquesta condició s'ha estès a Espanya i a la resta del sud d'Europa: quan les famílies vivien en ambients més bruts, tenien més fills i patien repetides infeccions, les xifres d'al·lèrgia eren molt inferiors». Una higiene extrema, prossegueix el pneumòleg, dificulta la maduració del sistema immunitari i promou a més a més la formació de limfòcits TH2, que exerceixen de mediadors en l'aparició de les al·lèrgies respiratòries. «Està demostrat que quan els nens conviuen en ambients bruts i amb animals pateixen menys al·lèrgies i asma», coincideix Valero.

POCS ESPECIALISTES / Un altre important focus al·lèrgic el constitueixen els fongs que abunden en racons humits, aigües estancades, a les instal·lacions de les dutxes i als ambients dotats de sistemes d'aire condicionat que estan mal desinfectats. Els solars en què abunden les males herbes i les construccions en què es produeixen enderrocs d'estructures antigues són focus susceptibles de causar al·lèrgia per fongs.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Aquesta variada procedència de focus de rebuig immunitari hauria de ser atesa per titulats en al·lergolo-gia, adverteix Lluís Marqués, president de la Societat Catalana d'Al·lèrgies (SCA). En l'actualitat, només hi ha 53 especialistes en al·lergologia a Catalunya. «Hi ha poblacions en què no hi ha ni un sol al·lergòleg», afirma Marqués, que cita Vic o Sabadell. La Conselleria de Salut, assegura la SCA, «ha incomplert» el pla d'atenció de l'al·lèrgia presentat el 2010, que preveia incrementar en un 50% l'actual dotació d'al·lergòlegs. «Hi ha desenes d'especialistes en al·lèrgia que estan a l'atur», afirma Valero.

En opinió de Salut, l'augment en la dotació d'especialistes en al·lèrgia correspon al Ministeri de Sanitat. «Catalunya necessita 25 al·lergòlegs més dels que hi ha disponibles», coincideix Ignasi Arbusá, subdirector del Mapa Sanitari, que, tot i això, troba que també els pneumòlegs, dermatòlegs, otorinos i pediatres poden diagnosticar una al·lèrgia.