Gais i lesbianes reclamen actualitzar el model familiar

Aquest país té coses meravelloses. Fa un parell de mesos, desenes de famílies formades per parelles del mateix sexe visitaven el Parlament en el desè aniversari de l'aprovació de la llei que els permet adoptar. Els rebia la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, que aquell 25 de març del 2005 va votar en contra del reglament, impulsat pel tripartit. Molts es recordaven d'aquest detall, aquest pòsit ideològic que tenia gust de dolça victòria però que ningú va desempolsar. Una dècada després d'aquell èxit històric, aquest col·lectiu copa prop del 8% del total d'adopcions de nens a Catalunya. Però el més important: alerten que segueixen existint tabús, mirades, i un sistema educatiu que no compta amb el model de família homoparental.

Katy Pallàs és la presidenta de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais i celebra que el temps hagi demostrat que eren «al costat correcte de la història». L'experiència d'aquests homes i dones que un bon dia van iniciar el camí de l'adopció exhibeix una doble batalla, una doble cicatriu: la de l'homofòbia i la del rígid model familiar en un país amb només 40 anys de democràcia. ¿Un nen amb dos pares o dues mares? Això era inconcebible no fa gaire, com també ho era que dos homes es fessin un petó pel carrer, i encara avui, assegura Pallàs, «genera un cert recel, sobretot en àmbits socials i polítics pròxims a l'Església». La llei va permetre tant adoptar el fill de l'altre membre de la parella (els dos casos que s'expliquen a la dreta) com entrar en la roda d'adopcions tradicional.

UN LLARG CAMÍ / La via internacional la tenen vetada a la majoria de països, una cosa que des de Catalunya es pot lamentar però no evitar, així que s'acullen a la nacional. Entren una sol·licitud, com la resta de parelles heteros, perquè aquí, assenyala Núria Canal, directora general de l'Institut Català de l'Adopció i l'Acolliment (ICAA), «no es fa distinció» ja que el que es busca «és la millor família per al nen», sense valorar la inclinació sexual dels postulants.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Des de l'abril del 2005, 353 parelles homosexuals (270 formades per homes i 83 per dones) han sol·licitat adoptar un menor, però només 78 han aconseguit arribar fins al final del camí. Això no significa que 275 hagin quedat fora del procés, ja que no arriba al 3,5% el percentatge de peticions que no aproven l'informe d'idoneïtat. Es troben a la llista d'espera, la dura agonia de tots aquells que volen ser els pares d'un menor dissortat.

Però al marge d'estadístiques i drets, queda per recórrer un llarg camí social: el de l'acceptació i la normalitat. Per a això, Pallàs, que a més a més és professora, reclama a l'Administració «formació contínua de manera que els educadors superin aquesta carència de coneixements en matèria de model familiar». «Si no senten el suport del col·legi i l'aprovació que la seva família és tan vàlida com la de qualsevol altre, pot ser que els nens es tanquin en banda, perquè notaran que la societat no va en la mateixa direcció que ells». Lamenta que en aquests 10 anys hagi sigut «impossible entrar a les escoles», i que l'únic que existeixi sigui un curs didàctic amb alumnes de Magisteri.