Fugint de l'esclavitud

Dues nigerianes relaten com van delatar els seus captors i a una la van castigar matant la seva filla

L'any passat, 164 dones van ser testimoni protegit en investigacions contra les màfies de tràfic de blanques

Una batuda dels Mossos i la Guàrdia Urbana contra la prostitució a Les Corts.

Una batuda dels Mossos i la Guàrdia Urbana contra la prostitució a Les Corts. / ARXIU / CARLOS MONTAÑÉS

4
Es llegeix en minuts
MAYKA NAVARRO
BARCELONA

Con la trata no hay trato. Aquest és l'eslògan de l'última gran campanya de la Policia Nacional contra les noves esclaves de segle XXI: dones obligades a exercir la prostitució. Algunes, poques, acaben fugint dels seus captors o són alliberades per les forces de seguretat. I unes quantes, sense vèncer la por, però empeses per la dignitat, accepten col·laborar amb la policia. L'any passat, 164 dones van fer el difícil pas i van ser testimoni protegit en investigacions. Totes segueixen amagades. Tutelades per oenagés en vivendes de seguretat. Aquest diari reprodueix la història de dues valentes. A una, per delatar els seus captors, li van assassinar la filla de 9 anys a Nigèria. No ha pogut dur flors a la seva tomba. I no hi ha dia que no la segueixi plorant.

Ja no és només el vodú. Són les amenaces contra els familiars el que paralitza de por centenars de dones que van venir a Espanya enganyades. Com recorda la responsable del programa Sicar, Rosa Cendón, «no totes les dones que exerceixen la prostitució són víctimes del tràfic de blanques». Algunes ho accepten com a mitjà de supervivència davant la falta d'alternatives. Però hi ha un tràfic d'éssers humans del qual les nigerianes, asiàtiques i romaneses són les principals víctimes.

PLANTAR CARA / Les dues dones d'aquest reportatge són nigerianes. Una és testimoni protegit en una important investigació de la Policia Nacional. I l'altra va delatar els seus captors en uns temps en què encara no hi havia plans de protecció. Ni una sola dada en facilitarà la identificació. Per plantar-los cara, fugir i delatar-los, a una li van assassinar la que llavors era la seva única filla. A l'altra gairebé li maten al pare. Sospiten que no tornaran a viure mai més tranquil·les. Sense por. Una altra cosa tenen en comú: des que van cridar «prou» no han tornat a comercialitzar amb els seus cossos. Els fastigueja la idea de tornar a cobrar per mantenir relacions sexuals.

La primera té 36 anys. Vivia a Nigèria amb el seu pare, les seves quatre dones i 19 germans. Va deixar aviat l'escola. Un germà va obrir una perruqueria i va aprendre l'ofici. El 1994 va néixer la seva filla. Estava bé. Fins que una clienta que havia provat sort a Europa la va animar a anar-se'n amb ella a treballar de perruquera. Ella s'encarregaria de les despeses. Ja ho tornaria amb calma.

Amb un passaport fals i visat d'estudiant, la jove va arribar a Kíev el 2000, on va passar tres anys reclosa sense fer res. Amb altres compatriotes, finalment va partir a peu fins a Itàlia. Van caminar un mes i dues setmanes. L'únic aliment era pa, te i tonyina. Cinc no hi van arribar. Van morir de fred i esgotament.

TRANSPARÈNCIES / A Torí l'esperava la seva amiga. Li va entregar un vestit amb transparències, escotat i molt ajustat. «Posa-te'l», li va dir. S'hi va negar, però sense saber-ho devia 35.000 euros per aquell viatge que havia d'anar pagant fent de prostituta al carrer Corso Regina Margherita, de Torí. Només va aguantar dues setmanes. Quasi no va tenir clients. No podia parar de plorar. Hi va haver una batuda. La van detenir i va delatar els seus captors. Al quedar en llibertat, va telefonar a la seva germana. Volia tornar a casa. Però ja no va poder. La seva filla havia sigut assassinada i la mare, agredida.

Els seus captors no van trigar a trobar-la. La van lligar a un llit. La van agredir sexualment amb una escombra i quasi la maten a cops. Després de setmanes a l'hospital, va tornar a la comissaria i va denunciar l'assassinat de la filla. Va sortir sense protecció policial. Des de llavors no ha deixat d'amagar-se. De fugir d'un país a un altre. El 2006 va tenir una altra filla. Fa només dos anys que no rep amenaces. Però sap que no han deixat de buscar-la. Deu 35.000 euros i no pararan fins a trobar-la.

Notícies relacionades

CONTACONTES / L'altra dona, quan no estudia, balla i canta amb els Contacontes. Acaba de fer els 18 i fins fa un any era una esclava sexual. Ara és testimoni protegit en una important investigació contra la xarxa que la va portar a Espanya i la va mantenir retinguda en clubs de diverses ciutats. Ara viu protegida per una de les oenagés que tutelen les víctimes del tràfic i està escolaritzada.

Era menor quan va arribar a Espanya, via França. Els investigadors sospiten que el pare la va vendre. A Nigèria estudiava i la seva família la va convèncer perquè viatgés. Ho va acceptar creient que seguiria estudiant. Va passar uns primers mesos a Madrid, obligada a pidolar. Però els seus captors la van advertir que així no saldaria mai el deute: 60.000 euros. No va aguantar ni vuit mesos exercint la prostitució. No ho suportava. Un dia, es va desfer del seu mòbil i va fugir amb el que duia posat. Va estar uns quants dies en parador desconegut. Quan va telefonar al seu pare per tornar a casa, aquest li va dir que l'havien pegat per castigar la seva marxa. El seu pare li va suplicar que tornés a treballar. Menor d'edat, sense documentació i espantada, va pensar que l'únic camí era tornar a la prostitució. I això va fer. Els investigadors de la UCRIF no van trigar a trobar-la. Van tardar a guanyar-se la seva confiança. Però va acceptar la mà que li van oferir. Ja no telefona al seu pare. Està enfadat i la renya perquè ja no envia diners.