Salut acota el TDAH per evitar excessos en el diagnòstic

Que un nen de 5 o 7 anys necessiti estar sempre movent-se forma part del que és previsible, però quan a aquesta condició, imperativa, s'hi sumen altres característiques, entre les quals destaquen una notable dificultat per concentrar-se i fixar l'atenció en una lectura així com per retenir el que ha llegit, la situació es converteix en un problema. Per al mateix nen i per als seus pares, els seus mestres i els companys de classe amb qui conviu. Aquest perfil, al qual, si hi ha hiper­activitat, se suma una parla imparable i una manera d'actuar a impulsos i sense pensar en les conseqüències, descriu la majoria de nens als quals en l'últim decenni s'ha diagnosticat a Catalunya un trastorn per dèficit d'atenció (TDA), amb hiperactivitat (TDAH) o sense. Una síndrome subjecta a controvèrsia que, es calcula, afecta el 5% dels menors de 17 anys, la majoria, nens. El 2013, es van fer 13.800 diagnòstics.

«El trastorn per dèficit d'atenció existeix i està recollit com a tal en els manuals internacionals de psiquiatria, igual que la hiperactivitat i la impulsivitat que el solen acompanyar, però no tots els nens més inquiets del que és habitual pateixen aquesta alteració», adverteix Cristina Molina, responsable del pla director de salut mental i addiccions de la Generalitat. La puntualització respon a l'aferrissat debat que envolta un trastorn que, mal diagnosticat o ignorat, pot enfosquir extraordinàriament la capacitat intel·lectual i el futur del nen o adolescent que el pateix, però que, a judici dels especialistes en salut mental, ha sigut adjudicat a nombrosos nens de tarannà entremaliat, que resultaven molestos a l'escola o a casa però no patien la immaduresa en el desenvolupament cerebral que defineix la síndrome.

«El TDAH només s'atribuirà a partir d'ara al nen que sigui diagnosticat per un psiquiatre infantil, un psicòleg clínic o un neuropediatre -puntualitza Molina-. Abans de posar a algú l'etiqueta que pateix TDAH se n'ha d'estar molt segur. Aquesta classifició no pot ser una deducció de l'escola, o el dictamen d'un metge no especialitzat».

El TDAH està descrit com un trastorn del desenvolupament neurològic, un retard en la maduració de determinades àrees del cervell que s'inicia en la infància -cap als 3 anys-, però només resulta evident quan s'intensifiquen els símptomes. «En alguns nens, el TDAH causa fins a cinc anys de retard maduratiu en diverses àrees del cervell, és un dèficit important», afirma el psiquiatre Josep Antoni Ramos Quiroga, responsable del programa d'atenció al TDAH a l'Hospital de la Vall d'Hebron. «Aquests nens han de fer un gran esforç per fixar l'atenció en qualsevol cosa, els costa moltíssim organitzar-se, planificar una agenda, concentrar el seu pensament, estudiar o mantenir la lectura d'un llibre -descriu Ramos Quiroga-. La seva evolució està en desavantatge; ells se n'adonen i la seva autoestima és baixíssima».

UN 50% REMET / El TDAH afecta quatre nens per cada nena i en un 50% dels casos els símptomes remeten amb el pas dels anys, adverteix Ramos Quiroga, que insisteix en la importància de diagnosticar i tractar adequadament els nens en els quals se sospiti l'existència del trastorn. El trac-

tament inicial recomanat per la Conselleria de Salut per als afectats per aquesta alteració és de caràcter psicològic: una teràpia cognitivoconductual, individual o en un grup que inclogui els pares, que s'imparteix en la xarxa pública de centres d'atenció a la salut mental infantil i juvenil. Un 30% dels nens amb TDAH suprimeixen amb aquesta teràpia psíquica el dèficit d'atenció i la tendència a actuar a impulsos irreflexius. L'altre 70% necessita tractament farmacològic.

«El que millor funciona és la combinació de fàrmacs i teràpia psicològica», indica Ramos Quiroga. «El més terrible -prossegueix- és rebre un home de 45 anys que relata un fracàs acadèmic, laboral i familiar que el va conduir al consum de drogues, o amb problemes judicials, a qui diagnostiquem un TDAH. Més d'un es posa a plorar quan ens senten descriure el que els ha passat tota la seva vida».

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Un destacat sector de la psiquiatria espanyola, europea i nord-americana recela dels tractaments farmacològics dirigits de forma massiva a frenar el TDAH infantil, i dubta que l'eclosió de nens diagnosticats en l'últim decenni a Occident respongui a un accelerat deteriorament en el desenvolupament neurològic de les generacions joves. Aquests professionals atribueixen a interessos comercials l'abundància de diagnòstics de TDAH registrada a Catalunya, igual que a la resta d'Espanya. «Sabem que existeix aquest debat, perquè hi ha molts nens als quals s'atribueix un TDAH i estan en tractament -afirma Cristina Molina-. No sé si hi ha hagut sobrediagnòstic, però el que ens interessa és garantir que a partir d'ara el diagnòstic el facin exclusivament professionals acreditats».

En l'opinió del psiquiatre Ramos Quiroga, els que neguen la conveniència de tractar els afectats pel TDAH, i advoquen per deixar que el nen evolucioni sense suports, actuen «amb mala fe o per ignorància». «No actuar amb aquests nens és condemnar-los al fracàs escolar, les drogues i el patiment», diu el psiquiatre.