«Si poguessin votar els 23.000 pakistanesos, sortiria progressista»

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO / BARCELONA

És una autoritat respectada entre els pakistanesos del Raval. Les seves opinions influeixen i molt. A canvi, la seva vida és un no parar de complir compromisos i resoldre problemes col·lectius a una velocitat que deixaria fora de combat el més diligent. Una part els porta l'Iqbal al taulell del consistori. Sap la importància que té l'inquilí de l'ajuntament.

-¿La comunitat pakistanesa se sent còmoda en aquesta Barcelona?

-S'hi sent com a casa. Si no estaríem a Madrid, Frankfurt o Londres. A canvi, la nostra contribució a la ciutat és enorme.

-La pega és que només 3.000 dels 23.000 pakistanesos podran votar.-En l'última etapa de Zapatero es van aprovar convenis de reciprocitat, que permeten votar a ciutadans amb residència permanent. I el Pakistan no va respondre a la primera apel·lació. Però hi estem treballant.

-Mentrestant, ¿de quina manera participen en la vida pública?

-El meu interès és que cada pakistanès participi en el fòrum que pugui. En associacions de veïns, en ampes, afiliant-se a partits. Participar de baix a dalt és el més efectiu.

-Però si els 23.000 dipositessin la seva papereta a l'urna, ¿què sortiria?

-Progressista, francament.

-¿Progressista del PSC?

-No estem venuts a cap partit. Va cridar l'atenció l'enrenou que es va armar en les primàries del PSC, quan només van votar mil pakistanesos. El PSC sempre ha alçat la veu en favor de la igualtat, però no oblidem que CiU hi era present quan es va firmar el pacte d'immigració. De fet, amb Xavier Trias tinc bona relació, perquè quan era a l'oposició, en l'època d'Hereu, va fer un gest de senyors.

-¿Pot explicar el gest?

-Passàvem uns moments durs per les detencions del Raval i va ser l'únic que va trucar el mateix dia per interessar-se. Al següent, em vaig queixar a l'alcaldia del seu silenci. Un acte d'una o 10 persones no pot estigmatitzar tot un col·lectiu.

-Aquesta vegada, doncs, ningú dirà que hi ha hagut consigna de vot. 

-Com a líder de la comunitat -i no l'únic- puc convèncer molts, però això no em convindria. Tots els regidors trepitgen el Raval moltes vegades a les setmana. La meva única consigna és que els que puguin votar, votin. Qui vulguin, però que votin.

-Huma Jamshed, pakistanesa, és a les files de Barcelona en Comú.

-No és a la llista com a representant de la nostra comunitat. Ella té la seva manera de treballar i nosaltres, la nostra. Que hi hagi un immigrant en la gestió municipal seria un pas endavant. Tant de bo pogués sortir com a regidora. Encara que n'hi ha poques probabilitats, perquè la tenen a la llista com a peça d'aparador.

-L'esquerra independentista tampoc els tempta.

-Tinc amistat amb gent d'ERC i comprenc les seves aspiracions, però sóc molt realista. En l'actual context és molt difícil aconseguir la independència. Aquí sempre s'han aconseguit coses pactant. A més a més, a l'adquirir la nacionalitat, jo vaig fer un jurament de lleialtat a la Constitució i al Rei.

-Faci la seva carta al rei (municipal).-Com a ciutadà -perquè l'elegit serà l'alcalde de tots- demano que augmenti les ajudes socials, lluiti contra el fracàs escolar, proporcionant més reforços a les escoles del Raval, i combati la precarietat de la vivenda. Seria bo un control del preu dels immobles al barri. Per un pis de 45 metres quadrats estan demanant 800 euros.

-¿Viuen l'augment com una invitació a canviar d'aires?

-Conec propietaris del barri que han buidat els seus edificis amb la intenció de fer-hi apartaments turístics. Però els polítics haurien de saber que el suflé del turisme baixarà quan s'acabi la inseguretat al Pròxim Orient.

-Escolti, ¿i no tenen aspiracions com a comunitat?

-Sí. Els vius volen tenir un símbol i els morts han de poder ser enterrats.

-¿Quin símbol volen els vius?

-La mesquita, una prioritat per a tota la comunitat musulmana. Diplomàtics, autoritats espirituals i fins i tot turistes la reclamen. No tenir-la és un endarreriment cultural per a aquesta ciutat que es té per cultural. I necessitem un cementiri on enterrar els nostres, perquè repatriar un cadàver al Pakistan ens costa més de 4.500 euros.

-Els seus joves també es queixen que els demanen contínuament els papers als carrers.

-No poso en qüestió el poder que té una autoritat de la Guàrdia Urbana sobre un civil, però hi ha discriminació. Els uniformats assenyalen que hi ha joves relacionats amb estupefaents, begudes alcohòliques o venda de llaunes, i si és així, el seu deure és sancionar. Però si no és així i els aturen, això ens porta a un fracàs, perquè no se senten ciutadans de primera, o se senten perseguits.

-Els registres a causa del gihadisme afegeixen tensió.-La desconfiança és més elevada des de l'11-S. Però la meva comunitat ha de sentir que la justícia existeix. Jo li demanaria a l'alcalde que fomentés més la cultura de la tolerància.

Notícies relacionades

-Una altra i no s'ofengui. ¿Segur que Collboni no li ha ofert res?

-El que em pogués oferir em quedaria petit. Jo vull ser diputat al Congrés, no regidor. Ara seriosament, s'ha de fugir dels amiguismes en els partits i aplicar la democràcia real. Les primàries del PSC en van ser un intent.