El boicot a les proves previstes en la reforma de Wert s'expandeix

Associacions de pares d'a-lumnes, organitzacions d'estudiants, moviments de renovació pedagògica i sindicats de professors, les entitats que integren el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), posaran en marxa en els pròxims dies una campanya de boicot a les proves diagnòstiques de tercer de primària, els primers exàmens d'avaluació que preveu la polèmica llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE) i que a Catalunya s'haurien de començar a fer, segons les instruccions donades per la Conselleria d'Ensenyament, entre dilluns que ve i el 15 de maig.

El MUCE, que d'aquesta manera s'uneix a la crida feta fa uns dies per la Xarxa d'Escoles Insubmises i la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares d'Alumnes (Ceapa), animarà les famílies d'estudiants de tercer de primària perquè els seus fills no participin en el test, bé no assistint a classe el dia en què es faci la prova, bé demanant que l'escola no incorpori el resultat en l'expedient acadèmic de l'alumne.

«Molt ens temem que, en lloc de ser una prova per corregir defectes, aquests exàmens només serviran per penalitzar, encara més, les escoles més desafavorides», va alertar ahir Àlex Castillo, president de la Fapac, que està pendent de decidir, al llarg d'aquesta setmana, en quines accions es concreta aquesta resistència a la llei del ministre José Ignacio Wert. «El que hauria de ser, segons el ministeri, una eina per a la millora, ja que en teoria serveix per detectar problemes d'aprenentatge en els alumnes, acabarà sent una informació inútil, si abans no es posa fi a la desinversió que està patint el sistema educatiu», va afegir Castillo.

ASTÚRIES NO LA FA / El president de la Fapac va recordar que la Conselleria d'Educació d'Astúries ja ha descartat que les escoles d'aquesta comunitat facin la prova. Aquesta encara no té caràcter obligatori, «al no estar implantada totalment la LOMCE i no haver finalitzat encara el primer curs de la seva entrada en vigor», va explicar la setmana passada la consellera asturiana Ana González, acollint-se al que s'estableix a la mateixa llei Wert.

En canvi, per la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, les coses a Catalunya són diferents. «Aquí no estem parlant d'un examen imposat per la LOMCE, perquè les escoles catalanes realitzen, ja des de l'any 2000, una prova diagnòstica a meitat de primària», va explicar recentment Rigau. «El que fa la llei espanyola és coincidir amb una prova en què Catalunya té ja una llarga història», va argumentar la consellera.

Segons la seva opinió, el que canvia és que el test es farà a tercer de primària i no a quart, com passava fins ara (eventualment es feia, fins i tot, durant el primer trimestre de cinquè curs).

La Fapac i el MUCE consideren que avançar un any o un any i mig la realització de la prova no és un assumpte menor. «El fet de fer l'examen a una edat encara més prematura deixa entreveure la voluntat de segregar i classificar els alumnes que traspua tota la LOMCE», va sentenciar Castillo. A més a més, va afegir, «¿què passarà amb tota la informació que havien aportat les proves diagnòstiques fetes fins ara per la Generalitat? No servirà de res, ja que com que els alumnes aquest any seran més joves, no hi haurà manera de comparar les dades amb les de cursos anteriors».

HOMOGENEÏTZACIÓ / La Xarxa d'Escoles Insubmises, que fa mesos que està organitzant el boicot a les proves de tercer de primària, considera que aquest tipus d'avaluacions «neutralitzen els models pedagògics diferents, a l'imposar una hegemonia única» d'aprenentatge. A més a més, per superar-les, els estudiants realitzaran «un entrenament específic per a uns tests estandarditzats», que, per una altra banda, s'han imposat de forma unilateral, sense debat públic.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«Les proves -insisteixen els promotors de l'acció de resistència- ni són vinculants ni tenen efectes curriculars». «Segons les consultes jurídiques que hem realitzat, si es fa correctament, la mesura no és sancionable ni per a les famílies ni per als alumnes. Els mestres, com a treballadors de serveis públics, n'han de quedar al marge», prossegueix la Xarxa.

«Som conscients que l'impacte del boicot podria ser reduït, entre altres raons, perquè només les famílies molt sensibilitzades hi participaran. Però si hi ha un percentatge, encara que sigui petit, d'alumnes que no fan les proves ja serà molt significatiu», va dir Castillo, que va insistir que la reforma educativa de Wert és una «espiral perversa que avalua per avaluar, en lloc de posar eines als problemes detectats». «És més barat fer proves que, per exemple, reduir el nombre d'alumnes per aula», va criticar.