La guinda de la 'llei Wert'

Quan fa unes setmanes la Xarxa d'Escoles Insubmises va anunciar la campanya contra les proves diagnòstiques de tercer de primària, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va comentar, a preguntes d'aquest diari, que a ella, «més que aquestes proves», les que realment la preocupaven eren les avaluacions previstes per a l'ESO i el batxillerat. «Amb aquestes sí que tindrem problemes», va avisar llavors Rigau, potser perquè ja coneixia el contingut del decret que uns dies després faria públic el Ministeri d'Educació i que ahir José Ignacio Wert va presentar a les comunitats autònomes.

Els problemes que plantegen les revàlides -si no és que abans es deroga la LOMCE, com han promès fer tots els partits de l'oposició així que el PP perdi la majoria al Congrés-, són diversos, avisen les veus crítiques. Una de les seves llacunes, van advertir ahir els consellers contraris a la també coneguda com a llei Wert, és que es deixa en situació de desemparament els estudiants que, havent aprovat l'ESO i el batxillerat, no aconsegueixen superar la revàlida.

«Aquests nois segueixen sense tenir una resposta, tot i que fa temps que demanem al ministeri que resolgui aquesta situació. L'única solució que se'ls ofereix és que es presentin a les proves d'adults, i això suposa que s'han d'esperar fins a complir els 18 anys», va denunciar el conseller d'Educació de la Junta d'Andalusia, Luciano Alonso. «Es quedaran en una espècie de regne de ningú», va afegir l'asturiana Ana González.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Els que es trobin en aquesta circumstància («possiblement molt pocs», va puntualitzar el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Joan Mateo), sempre podran anar a estudiar formació professional, «que és el que sembla que vol el ministeri», va afegir la consellera González. Una altra opció, va dir, «és que es busquin acadèmies privades per aconseguir passar la prova en següents convocatòries». «I això no deixa de ser una manera de donar ales a l'educació privada», va observar l'andalús Alonso.En el cas de l'ESO, la nota obtinguda en la revàlida computarà un 30% en la nota final obtinguda per l'alumne en aquesta etapa educativa, enfront del 70% de pes que tindran les puntuacions de l'institut. En el batxillerat, la relació és d'un 40% per a la revàlida i un 60% per a la mitjana de les notes tretes en els exàmens fets durant els dos cursos del cicle, igual que passa ara amb la selectivitat.

Un nou model

Un nou modelPerò si hi ha una cosa que realment fa enfadar els consellers crítics amb la LOMCE és el poder que, segons la seva opinió, tindran aquestes avaluacions externes sobre el dia a dia de les escoles. «Des del moment en què es decideix que només hi haurà proves d'unes determinades assignatures, s'està relegant la resta de matèries», va observar Mateo. «¿I què faran els professors i els centres educatius amb el seu projecte pedagògic? Doncs possiblement adaptar-lo a les exigències d'aquestes revàlides», va sub-ratllar el conseller andalús. Amb aquest mecanisme «imposat sense consens ni diàleg, el Govern ve a demostrar qui mana i ho fa creant la por entre els alumnes, les famílies i els professors», va postil·lar el canari José Miguel Pérez. És, en definitiva, la guinda del pastís que va començar a elaborar Wert amb la LOMCE: «El control de l'Estat sobre les competències de les autonomies», va sentenciar la viceconsellera basca Arantza Aurrekoetxea.