La revàlida reactiva el front autonòmic contra la LOMCE

Wert presentarà avui a les comunitats el decret que regularà aquests exàmens

Catalunya, Astúries, les Canàries i Andalusia preparen accions contra les proves

Estudiants durant unesproves de selectivitat a la facultat de Biologia de la UB.

Estudiants durant unesproves de selectivitat a la facultat de Biologia de la UB. / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Els consellers d'Ensenyament de les comunitats autònomes contràries a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, la LOMCE del ministre José Ignacio Wert, tenen previst escenificar avui un nou i rotund desacord amb la polèmica reforma educativa que s'ha començat a implantar aquest curs a les aules espanyoles. El motiu són, aquesta vegada, les proves a què s'hauran de sotmetre, a partir del 2017, els alumnes que completin l'educació secundària obligatòria (ESO) i el batxillerat, les qüestionades revàlides. Els representants de Catalunya, Andalusia, Astúries i les Canàries, que han sigut citats aquest migdia per Wert a una reunió de la conferència sectorial d'Educació a la seu del ministeri, anunciaran avui accions contra aquestes proves, que consistiran en un examen d'un màxim de 350 preguntes de tipus test, segons recull l'esborrany de decret que el ministre presentarà avui als consellers.

Les autonomies díscoles amb la llei Wert consideren que aquest decret no només envaeix bona part de les seves competències (serà l'Estat el que determini els continguts de les preguntes i els criteris d'avaluació), sinó que és també contrari als avanços pedagògics que s'estan implantant a les escoles dels seus respectius territoris. D'entrada, critiquen que amb una prova plantejada com un test, amb preguntes «en format d'elecció múltiple amb quatre alternatives i de respostes semiconstruïdes», com diu l'esborrany del decret, difícilment es podrà valorar si un alumne ha adquirit les competències bàsiques en la matèria.

OPCIÓ ESTALVIADORA / «És un plantejament desalineat, és a dir, no hi ha coherència entre el que pretenen les proves i el format que tenen aquestes mateixes proves», constata Francesc Imbernón, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona (UB). Segons la seva opinió, el ministeri sembla haver adoptat aquest sistema de test, «simplement per estalviar, perquè d'aquesta manera la correcció es pot fer mitjançant plantilles i per ordinador». «No és una fórmula que millori l'aprenentatge dels alumnes: al contrari, d'aquesta manera només es veu en què falla l'estudiant, no el que realment sap», prossegueix Imbernón.

CLASSIFICACIÓ DE CENTRES / Les autonomies contràries a la LOMCE tampoc estan d'acord amb la possibilitat (no explícita, encara que sí intuïda en la proposta ministerial) que els resultats que obtinguin els alumnes es facin públics i serveixin per elaborar rànquings de centres educatius. Comunitats com Catalunya i el País Basc, que realitzen des de fa anys les seves pròpies proves de competències bàsiques, sempre s'han mostrat contràries a aquesta possibilitat. «A més, en aquest cas, és una avaluació que tan sols servirà per classificar, no per millorar... Quan aquest hauria de ser el verdader objectiu», indica el professor de la UB.

Notícies relacionades

«L'única cosa que aconsegueixen proves d'aquest tipus, igual que passa per una altra part amb PISA, és que es generi desconfiança respecte al professorat. I, encara que a Primària se suposa que serà un examen orientatiu, a l'incorporar-se la nota a l'expedient acadèmic de l'alumne, també podria acabar tenint un efecte segregador», adverteix l'expert.

Encara que responsables autonòmics del PP deien ahir que preferien esperar a la reunió amb Wert per fer pública la seva postura, altres, com el conseller de Castella-la Manxa, Marcial Marín, va fer pinya al voltant de la proposta del ministeri. Les proves, va assegurar Marín «serviran per orientar de la millor manera possible els alumnes». Marín va atribuir l'oposició de les denominades comunitats díscoles a una qüestió merament política. «Volem que es tregui la ideologia de l'educació, que s'acabi [amb les revàlides] amb un sistema educatiu que camina a cegues », va sentenciar el conseller castellanomanxec.