Un eclipsi eclipsat

Tot estava preparat per al gran eclipsi total de Sol, un fenomen astronòmic només visible des d'Europa i que no s'ha de repetir al continent en els pròxims 11 anys, però finalment els núvols van deslluir l'espectacle i van deixar un regust gredolç i fins i tot d'amargura en les persones que feia mesos que esperaven el moment.

No solament va estar cobert o parcialment cobert a Catalunya i bona part d'Espanya, on l'eclipsi era només parcial, sinó també als territoris més favorables geogràficament, com Escandinàvia, Islàndia, Irlanda i Escòcia, i fins i tot en un dels petits enclavaments on els aficionats més apassionats havien instal·lat els seus campaments: les illes Fèroe, a l'Atlàntic nord. «Ha sigut una llàstima. Tot un any preparant l'eclipsi... Sabíem que això podia passar», va declarar Miquel Serra-Ricart, astrònom de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) i del Projecte Gloria, durant la transmissió del fenomen des de l'arxipèlag.

PLUJA A L'ATLÀNTIC NORD / Les illes danesos de les Fèroe, situades al nord d'Escòcia, eren teòricament el millor lloc del món per observar el fenomen perquè l'ocultació del Sol havia de ser total i es prolongaria durant gairebé tres minuts, i de fet allà s'havien desplaçat uns 10.000 aficionats a l'astronomia, però una fina pluja, en ocasions un autèntic xàfec, no va permetre observar ni el reflex del Sol darrere dels núvols. Els va anar una mica millor als valents que van optar per les Svalbard, un territori de l'Àrtic noruec on fins i tot habiten óssos polars, però, és clar, van haver de suportar temperatures d'entre -15o i -20o i una escassa infraestructura turística. En els dos emplaçaments, no obstant, sí que es va poder observar la foscor en ple matí, que és una sensació única, i un sobtat descens de la temperatura que va rondar els tres graus.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

A Barcelona, la Lluna va començar a ocultar el Sol a les 9.11 hores (i uns minuts de més o de menys a la resta de Catalunya), i va anar avançant a poc a poc fins que en el moment de la plenitud va tapar el 63% de la superfície de l'astre. En aquest moment, a les 10.16, el Sol va adquirir la característica forma de quart minvant, encara que sempre amb els núvols difuminant la visió i amb un color somort fruit de la pols en suspensió.

Albert Morral, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, ho va veure de manera més positiva: «No ha sigut fantàstic, és clar, però tothom que ha vingut a observar-lo amb els nostres telescopis i s'ha quedat una estona ha tingut l'oportunitat de contemplar el procés». Segons Morral, hi va haver almenys tres moments en què els núvols es van retirar. Jordi Núñez, director de l'Observatori Fabra de Barcelona, que també havia organitzat una sessió d'observació, va afirmar que ni la privilegiada talaia del Tibidabo es va escapar dels núvols. «Ha començat fatal, encara que després, en el moment màxim, hem tingut almenys una treva de cinc minuts». I això va permetre immortalitzar fotogràficament el fenomen. A més, encara que l'espectacle no fos total, sí que va ser una magnífica oportunitat perquè els nombrosos col·legis que havien preparat l'eclipsi a classe posessin en pràctica els coneixements apresos. I això ja és més que res.