Aprendre a decidir

Els orientadors ajuden l'alumne a avaluar factors més enllà de la universitat El procés també els serveix per madurar, diuen

Estudiants i orientadorsen el nou serveide guia del Saló de l’Ensenyament, ahir.

Estudiants i orientadorsen el nou serveide guia del Saló de l’Ensenyament, ahir. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
M. J. I. / BARCELONA

Tenen tanta informació que acaben perduts. ¿Com triar carrera? ¿Què s'ha de tenir en compte? ¿Quina facultat és la millor? ¿Val la pena anar a una universitat lluny de casa o és millor quedar-se a prop? ¿Com la pagaré? Els estudiants d'institut «s'enamoren d'una professió, moltes vegades sense analitzar-la, sense reflexionar sobre qüestions també importants, sense valorar quines possibilitats laborals ofereix... Per això és necessària l'orientació, per ajudar-los a veure-hi més enllà», explica Olga Valls, responsable de l'àrea d'orientació d'Educaweb, una empresa especialitzada en serveis educatius que aquests dies fa visites guiades als joves que van al Saló de l'Ensenyament, al recinte de Montjuïc de Fira Barcelona.

La Maria, la Judith i la Mar, alumnes de l'institut Damià Campeny de Mataró (Maresme), segueixen atentes les explicacions de l'orientadora. Estudien primer curs de batxillerat i, excepte la tercera, les altres dues tenen bastant clar què volen fer: Medicina per a la Maria i Psicologia per a la Judith. «L'impediment més gran serà la nota», admet la primera. La segona està una mica més tranquil·la en aquest aspecte. La Mar tampoc sembla, per ara, gaire inquieta pel seu futur. «Vinc a escoltar, a veure què m'expliquen. De moment estic fent batxillerat científic», explica la jove.

Valls exposa qüestions -algunes de bàsiques, altres ja més complexes- que les noies ni s'havien plantejat abans de visitar el saló. «Val la pena informar-se, per exemple, sobre quin tipus de pràctiques es realitzen a la facultat que finalment escolliu, i també és important que sapigueu quant costa finalment la carrera en aquest centre o si aquesta es pot estudiar en algun altre lloc», indica.

Una de les claus de l'orientació, prossegueix Valls, és que els nois entenguin que «l'objectiu no ha de ser la universitat. L'objectiu ha de ser la formació al llarg de la vida, la seva inserció en el món laboral». I ara, amb l'amplíssima oferta de títols (de grau i de màster, després) que ofereixen les universitats, «la veritat és que no és una tasca senzilla», reconeix l'orientadora.

A l'espera de les notes que els obrin les portes de la carrera elegida (o els les tanquin, ja es veurà), els estudiants que acaben el batxillerat tenen tres mesos complicats. «És un procés, de totes maneres, que també els ajuda a madurar: aprenen a prendre les seves pròpies decisions, a planificar, a reflexionar, a demanar ajuda i a triar els seus referents», subratlla Valls. Aprenen, en suma, a decidir, «encara que després s'equivoquin».

I encara que les pressions familiars a vegades són importants, per les expectatives que els pares poden haver generat als seus fills, la principal guia hauria d'arribar del tutor, que és, a priori, qui coneix millor la trajectòria de l'alumne. «En els últims anys hi ha hagut un canvi de xip entre els professors de secundària i als instituts, que ja comencen a donar valor a l'orientació, però és cert que les retallades que han patit han fet que els avanços fossin limitats», lamenta Valls.

Com més aviat, millor

Notícies relacionades

S'ha de conèixer molt bé l'alumne per saber com ajudar-lo i és clau començar com més aviat millor. «Una de les pràctiques més reconegudes pels sistemes d'orientació més avançats, els dels països nòrdics, és la individualització en el tracte i seguiment de l'alumne», recull l'estudi Diagnòstic i propostes per a l'orientació educativa de 12 a 16 anys, dels professors Màrius Martínez i Laura Arnau de la UAB. Aquest sistema consisteix «a mantenir contactes regulars amb l'alumne al centre i amb la família a través de tutories i entrevistes individualitzades».

En molts dels països on es presta especial dedicació a l'orientació educativa «els exalumnes són protagonistes i referents», afegeixen els investigadors. Aquesta pràctica, que no suposa cap cost per als instituts, té una implantació escassa a Catalunya. També és molt fràgil la relació de les escoles amb les empreses, comerços i professionals del seu entorn.