El capità de les gestes, el futbolista dels gestos

Totes les gestes estan construïdes de molts gestos i qualsevol personatge, entès com una celebritat, és la projecció d'una gran personalitat. El Barça de les gestes va tenir de capità un esportista de gestos. Carles Puyol Saforcada (la Pobla de Segur, 13 d'abril de 1978) va deixar el futbol l'estiu passat després de 16 temporades en el primer equip blaugrana, on va recopilar 21 títols, entregant-se en cos i ànima a costa de patir 36 lesions.

El record que ha deixat Puyol és més de gestos que no pas de gestes. Altres companys seus han disputat més partits que ell, o han guanyat més títols amb el Barça (pocs, de moment, només Xavi) i, sobretot, han marcat més gols (desenes). Però ningú ha reunit tantes accions exemplars, inquantificables, que donen una dimensió més humana i igual d'esportiva al futbolista. ¿Hi ha hagut jugadors amb més predisposició, interès, entrega, respecte, noblesa, bravura, i un llarg etcètera que Puyol?

ÈXIT TARDÀ / La dilatada prova de tres setmanes que va passar per entrar al Barça va ser un avançament de com seria de tardà el seu èxit. Va ser el capità del trienni negre de Joan Gaspart i va trigar cinc anys a aixecar el seu primer títol, poc després que comencés l'edat contemporània al Barça. Un lustre d'amargues decepcions abans que es produís la cascada d'èxits d'una època de la qual ell ha sigut un emblema. Per haver sigut el detentor del braçal de capità i pels valors que ha representat. Un com a exemple: la cessió del braçal a Éric Abidal perquè aixequés la Champions del 2011.

Aquella època s'ha acabat, per més que segueixin altres pilars sobre els quals es va edificar el Barça més gloriós de tots els temps. No només se n'han anat destacats artífexs, sinó que la interrupció dels èxits i canvis substancials en l'àrea esportiva, tècnica i institucional inauguren el trànsit a una altra etapa. Puyol podria haver sigut un dels enllaços entre el passat recent i el futur incert, però va renunciar. Un altre gest admirable. Bartomeu va destituir Zubizarreta de la nit al dia (literalment: l'endemà de la derrota d'Anoeta) i Puyi, des del setembre com a adjunt al director esportiu, aprenent, va marxar. En silenci, amb la fredor asèptica d'un comunicat.

L'ALTRE COSTAT / «He decidit donar per finalitzada la meva relació laboral amb el Futbol Club Barcelona. Aquests tres mesos i mig m'han donat l'oportunitat de veure l'altre costat del club. N'he après molt, estic molt agraït i, ara, m'agradaria experimentar altres coses des d'una altra perspectiva i des d'altres llocs», va escriure, paint aquella segona sortida, al gener, tot just mig any després de la primera. De la pitjor. Vençut per tres anys de patiment i el dolor d'un genoll, que encara perdura, massa grapejat pels cirurgians per reparar un cartílag desgastat.

«M'hauria agradat acomiadar-me amb les botes posades, però la vida no és sempre com un desitja», va confessar, en un missatge que no tenia res de gratuït en el seu cas. Tot allò forma part d'un passat que va començar el 4 de març de l'any passat, quan va anticipar la seva retirada. Dos dies després d'haver disputat el seu últim partit amb el Barça. Davant l'Almeria (4-1). Marcant un gol, completant el que seria un colofó perfecte si no fos perquè Puyol no tenia res a celebrar. Aquell dia va arribar a la conclusió que s'encaminava al final .

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

I al principi d'una nova vida enfocada en altres activitats: «Aprendre, formar-me, exercir de pare, disfrutar de la família, conèixer gent nova, estudiant projectes, dins i fora del futbol», explica Puyol, que ara fa «viatges de persona, de turista», coneixent més que hotels i estadis, encara que segueixi trobant a faltar el futbol, el que més l'ha omplert.

La nominació a Català de l'Any encara l'enganxa a casa, des d'on busca nous horitzons (un és als Estats Units) i coneix persones d'altres àmbits. Com Bonaventura Clotet, l'eminent científic que lidera la lluita per eradicar la sida. «Persones com ell, que salven vides, es mereixen el premi més que no pas jo, que al cap i a la fi només he donat puntades de peu a la pilota», afegeix Puyol.