Un dol de 26 anys

Vint-i-sis anys sumida en un fals dol. Aquesta conclusió va traslladar Alfonsa Reinoso als agents de la Policia Nacional davant dels quals va prestar declaració sobre el presumpte robatori del nadó que va donar a llum a la Clínica Dexeus el 1987. Una nena que va conèixer feta ja una dona el maig del 2013, quan Marina Estivill va demanar conèixer la seva mare biològica. En aquesta trobada es va esborrar d'una revolada el convenciment d'Alfonsa que el que va tenir «era un nen i havia nascut mort», com diu que li va dir Victoria López-Rodó, la neonatòloga que la va atendre al final de l'embaràs.

La querellant va detallar la situació de vulnerabilitat al quedar-se encinta, als 14 anys, en el si d'una «família desestructurada», amb pare alcohòlic i mare prostituta. Aquest entorn va portar el Tribunal Tutelar de Menors a assumir-ne l'empara i ingressar-la a la residència maternal Santa Eulàlia. Hi va estar quasi dos mesos abans del trasllat a la Casa de la Jove, on, segons li van dir, estaria més ben atesa, «a prop de la clínica», ja que el bebè tenia problemes de creixement i li calia atenció «exhaustiva».

Alfonsa va apuntar a la ja desapareguda Teresa Cervelló -dona d'Ignasi de Gispert, un dels cinc imputats- com la persona que la va acompanyar en el trasllat, tot i que, va dir, es va identificar com a Montserrat. Va ser rebuda per la llavors directora, Mercedes Porrera, a qui va distingir a la comissaria per fotos «sense cap dubte». Tampoc va vacil·lar al reconèixer Cristina Rimbau, la mare adoptiva, que va dir que es va presentar com a assistent social i la va acompanyar en alguna visita.

La denunciant va explicar la seva sorpresa al trobar el seu cunyat Jordi Beltrán al taxi que la va portar a l'hospital per ingressar per al part, i va recordar que Porrera la va tranquil·litzar dient-li que ella hi aniria més tard. En el trajecte es va prendre les dues pastilles que Porrera li va donar i diu que no recorda res fins després del part, quan es desperta a la seva habitació i López-Rodó li diu que «la cosa havia anat malament»: el nadó pesava molt poc i va morir.

La denunciant va declarar que no va rebre mai propostes per cedir el bebè en adopció, ni va manifestar voluntat d'ocultar la seva identitat. Després del part, el seu actual cònjuge, Manuel de los Riscos, la va acollir al seu domicili, i en va formalitzar la custòdia en dependències judicials al ser vigent la mesura de protecció de la justícia.

Recerca

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Aquestes eren les últimes referències d'Alfonsa sobre el part fins que el maig del 2013, Benestar Social i Família li va dir que feia26 anys havia tingut una nena, que era viva i que ara la volia conèixer. Ella hi va accedir i es va retrobar amb la Marina, que la va informar de les «traves» que entitats i institucions li havien posat per trobar-la.

Li va traslladar també la sospita que algú de la seva família podria estar al corrent dels fets, i Alfonsa va decidir preguntar-ho a la seva germana Mariana, dona de Beltrán, ja desaparegut. Segons Alfonsa, la germana va revelar que el bebè va néixer viu «i que era un nen», alhora que li demanava que no expliqués res a les filles de Mariana perquè no es pensessin «que el seu pare es va dedicar al tràfic de criatures».