Incògnites sobre la Marina

La justícia ha de determinar si la nena que Alfonsa Reinoso va parir a la clínica Dexeus el 1987 va ser sostreta sense el seu consentiment, aprofitant-se de la seva situació de vulnerabilitat. Aquestes són les principals claus per resoldre el cas.

LA SITUACIÓ LEGAL. Permís de cessió del bebè que no apareix

Criada en una família desestructurada, el Tribunal Tutelar de Menors va acollir l'Alfonsa i va retirar la custòdia als seus pares al saber que estava embarassada amb 14 anys. El tribunal va enviar un escrit a la Casa de la Jove, que va acollir la menor abans de donar a llum, en què li recorda que està sota la seva empara i que «no podrà ser entregada» sense la seva autorització. No obstant, els pares adoptius es van emportar la Marina el dia del part, segons admet Jordi Estivill. Al vuitè dia, la parella va informar el tribunal que convivien amb la nena i li va demanar que ratifiqués el règim d'acollida.

El cap del servei d'obstetrícia de la Dexeus el 1987, Josep Maria Carrera Macià, va declarar que l'Alfonsa i un adult van firmar davant un advocat i una assistenta social un contracte per cedir el bebè a Estivill i la seva parella, Cristina Rimbau. L'Alfonsa ho nega i insta el centre sanitari a mostrar el document i a identificar l'adult que suposadament l'acompanyava.

ELS PREPARATIUS DEL PART. Estrany trasllat i un ingrés amb incògnites

El 18 de maig de 1987, un mes abans del part, l'Alfonsa va ser traslladada del Centre Santa Eulàlia a la Casa de la Jove. El canvi de residència resulta sorprenent perquè el primer centre està especialitzat a donar servei a embarassades i mares de nens en situació de vulnerabilitat, i la Casa de la Jove acull un espectre heterogeni, que comprèn dones, menors i famílies que es troben en risc d'exclusió. L'Alfonsa assegura que la van convèncer del canvi de residència perquè la criatura «venia petita» i era recomanable estar a prop de la Dexeus. Però recorda que ella era l'única embarassada a la Casa de la Jove i acusa la directora de formar part de la trama.

L'acusació presenta documents sobre l'historial de l'Alfonsa a la Dexeus, amb fins a cinc identificacions per errors amb el seu nom. Errates que atribueix a la voluntat de «crear confusió sobre la seva persona». L'Alfonsa acusa la doctora Victoria López-Rodó d'informar-la que havia tingut un nen i que estava mort, però aquesta ho nega.

ELS TRÀMITS. Irregularitats en l'adopció i el registre

Notícies relacionades

Cinc imputats per la denúncia del robatori d'un bebè a la Dexeus

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

L'Alfonsa apunta al testimoni del pare adoptiu per testificar que la parella va seguir una opció alternativa «a la via legal». L'acusació identifica els advocats Ignasi de Gispert i a la seva dona, Teresa Cervelló (ja morta), com els intermediaris que «van cedir» el bebè que havia de ser per a ells. Segons l'expresidenta de la Casa de la Jove, Mercedes Porrera, Cervelló va usar el parentiu amb la seva cunyada Núria de Gispert -avui presidenta del Parlament i llavors secretària general de Justícia-, perquè la menor ingressés amb premura inhabitual.

Dos dies després de néixer, Marina Estivill va ser inscrita al Registre Civil amb els cognoms dels seus pares adoptius, un tràmit només contemplat després de l'adopció, no formalitzada fins dos anys després. La llei preveia que el funcionari posés nom i cognoms «d'ús corrent» als nens sense filiació. La pràctica habitual era utilitzar el patronímic Expósito o altres habituals, com Pérez o García.