Tres anys de dubtes i rectificacions

Durant la passada legislatura, el PP va recórrer al Tribunal Constitucional i va omplir els carrers de manifestacions contra la llei de terminis que finalment va aconseguir aprovar el PSOE el 2010 amb el suport de la resta de grups de l'oposició, excepte els democristians d'Unió. Fins i tot el PNB, de tradició catòlica, va acceptar la reforma després de la introducció d'algunes cauteles precisament en el dret de no consultar els pares de les noies de 16 i 17 anys.

La intensa mobilització de l'electorat més conservador va quedar reflectit en el programa del PP en una genèrica referència al compromís de «reforçar la protecció del dret a la vida, així com de les menors». Una promesa tan ambigua que en mans del llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es va convertir en un projecte de llei en què fins i tot es vetava l'avortament en cas de malformacions greus del fetus. Un text aplaudit pels col·lectius antiavortistes però que amenaçava d'allunyar l'electorat més centrista del PP, molt més nombrós que el situat en posicions ultres.

Aquesta consideració numèrica i el fet que les bases més dretanes del seu partit no disposen d'una alternativa sòlida a les urnes, va portar Rajoy a arxivar un projecte que es va acabar amb el seu promotor, el ministre Ruiz-Gallardón, que va abandonar el Govern central.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

L'intent de recuperar part de electorat més escorat a través de la minireforma no ha estat exempt de dificultats. La intenció del president del Govern va ser encarregar-l'hi a la llavors titular de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, però l'esclat de la crisi de l'Ebola i la seva posterior dimissió pel cas Gürtel van endarrerir la tramitació.

Un cop el seu successor, Alfonso Alonso, va accedir al càrrec, va intentar portar-la a la taula del Consell de Ministres, però el Consell d'Estat l'hi va vetar perquè la llei de protecció a la infància en què pretenia colar-lo no tenia caràcter orgànic. Després de dos mesos de recerca de l'encaix jurídic idoni, el PP ha optat per la via del grup parlamentari, la millora per garantirli que, després de tres anys de dubtes i rectificacions, arriba a temps d'aprovar la llei abans de la campanya electoral de les legislatives. I la pròxima legislatura, el TC decidirà.