La caça i la pesca de subsistència engrosseixen el furtivisme a Espanya

La professió més antiga no és la prostitució. La caça i el comerç de la captura, encara que fos una forma de subsistència, devia precedir el mercadeig sexual. Amb el pas dels mil·lennis es va convertir en el privilegi de ben pocs. Era l'Edat Mitjana, i els pobres només podien caçar les peces menors, amb l'amenaça de la pena de mort si gosaven aspirar a trofeus reservats a la classe més alta. Una consciència social i animalista més important, ja en les societats més modernes, va generar un marc legal que va desembocar en la veda controlada i limitada de la qual disfruten la majoria de països desenvolupats. Tot i així, són molts els individus que surten a la muntanya o al mar de manera furtiva, sense llicència ni intenció de cursar-la. Perquè busquen penjar una banya a la paret o anhelen el benefici personal. Però també, i en això la crisi en té la culpa, per necessitat. Els experts adverteixen que les estretors de l'última dècada han fet ressuscitar pràctiques pròpies de la postguerra.

La premsa local és una valuosa mina de petites notícies. També en pel que fa referència a la caça furtiva. És comú a totes les històries un perfil similar: home sense cap mena d'escrúpol que sabia perfectament el que estava fent però a qui no li va importar gens el mal que pogués causar. I no tot es limita, com podria pensar el neòfit, a la caça major (animals d'una mida superior a la guineu), sinó més aviat el contrari. Tampoc tot succeeix en terra ferma, ja que llocs com les Rías Baixas, el Mar d'Aragó o els pantans catalans pateixen de manera habitual l'acció dels bandolers contemporanis.

ZONES RURALS / El que crida l'atenció dels experts és aquesta caça menor vinculada a la necessitat, insòlita en els temps acabalats, pròpia de regions subdesenvolupades. En definitiva, un indicador més del com ho passen de malament algunes famílies. «Sol succeir en zones rurals i deprimides, persones que tornen a caçar conills per al consum personal», precisa Ángel López, portaveu de la Federació Espanyola de Caça (FEC).

Paco Piera, president de la Federació Catalana de Caça (FCC), admet l'existència d'un «rebrot de gent que torna a caçar per menjar o per vendre la peça i aconseguir uns diners». Nega, no obstant, que existeixi «un furtivisme generalitzat relacionat amb la fam o la pobresa», ja que a Espanya la caça il·legal està bàsicament relacionada amb l'«obtenció de trofeus». Ignasi de Dalmases, cap de regió del cos d'agents rurals de Girona, distingeix a Catalunya un problema de furtivisme de caça menor i també marí, desconegut però igual d'important. A finals de novembre es van intervenir 1.500 quilos de cloïssa a les Rías Baixas i 75 quilos de marisc a la Ría de Vigo, i el 16 de gener a un ciutadà francès que no tenia permís li van ser intervinguts 900 eriçons de roca extrets a la zona del cap de Vol, al Port de la Selva.

Notícies relacionades

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

Escoles sense ordinadors fins a batxillerat

Aquest agent explica que s'han trobat amb casos de caça i pesca de subsistència, sobretot en rius i pantans, on van principlament persones procedents de l'Europa de l'Est, on hi ha més cultura de la pesca continental. Han confiscat tota mena de xarxes en pantans com el de Susqueda i han actuat en repetides ocasions en rius com el Ter, on famílies es dedicaven a practicar una pesca «rudimentària» i en horari prohibit. Un portaveu del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil prefereix parlar de «casos puntuals» perquè, diu, «per sort o per desgràcia en la caça es tira molta carn que altres després poden aprofitar». La seva experiència li indica que el furtiu «porta a dins la caça il·legal, i encara que se'l sancioni, seguirà caçant de forma furtiva amb armes d'altres o amb armes il·legals que tingui en poder seu». Aquesta unitat va detenir l'any passat 153 persones per delictes relacionats amb la protecció de la flora i la fauna, la majoria d'ells lligats al furtivisme.

La majoria dels caçadors il·legals acostumen a actuar a l'empara de la nit i fent servir escopetes i rifles amb silenciador, així com sofisticats aparells de visió nocturna que tant serveixen per distingir la presa com per advertir de l'arribada dels agents rurals. «Aquesta mena de persones busquen el morbo», lamenta López, que explica que la caça «es fa de forma furtiva pel plaer de matar un animal gran de manera gratuïta». Millor per això que per gana.