Cautela mundial davant l'incipient descens del brot d'Ebola a l'Àfrica

El suport econòmic internacional, que manté actius 42 petits hospitals a Sierra Leone, Guinea i Libèria; la imprescindible presència del personal de Metges sense Fronteres (MSF), encara amb 4.230 sanitaris en el perímetre de l'Ebola, i la intervenció de múltiples entitats d'ajuda han aconseguit frenar, encara que ni de bon tros eliminar, la pitjor epidèmia del virus hemorràgic que fins ara ha patit l'Àfrica. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar en el seu informe d'ahir que, per primera vegada en un any, la xifra de nous infectats supera per poc el centenar en l'última setmana -van ser 124 entre els tres països, 80 d'ells a Sierra Leone- i va parlar d'enfocar els esforços cap a «posar fi a l'epidèmia».

No ho veuen de la mateixa manera els responsables de MSF, que alerten que les xifres de malalts, malgrat que estan baixant, encara són elevadíssimes i, el que és més greu, adverteixen de la necessitat de reconstruir el devastat sistema sanitari de Guinea, Libèria i, especialment, Sierra Leone. «Més de 120 malalts en una setmana és una xifra altíssima, molt més que el total de les anteriors epidèmies d'Ebola -adverteix la doctora Teresa Sancristóval, responsable de la unitat d'emergències de MSF, que va tornar fa una setmana de Freetown (Sierra Leone).

S'ha d'anar amb molt de compte perquè el virus pot rebrotar». De fet, fa 15 dies el nivell d'infecció era inferior. «Estem millor que fa tres mesos, però quan baixa el nombre de casos no és moment de marxar -diu Sancristóval-. És l'hora de fer tot el que en la fase més agressiva del virus no vam poder atendre».

Si l'epidèmia descendeix, explica la doctora de MSF, és perquè persisteixen les donacions econòmiques i es manté sobre el terreny l'acció d'organitzacions especialitzades: unes s'ocupen de donar un final adequat als cadàvers -s'han reduït de forma substancial els rituals funeraris que propagaven els contagis-, unes altres cuiden les famílies amb malalts d'Ebola i unes terceres difonen educació sanitària o ajuden a desinfectar i fumigar els espais contaminats.

TOT PER OPERAR / «Per posar fi a l'epidèmia com més aviat millor, els esforços s'han de traslladar a la construcció d'infraestructures sanitàries amb capacitat per atendre tots els malalts, i mantenir els enterraments segurs», reitera un portaveu de l'OMS. Això és especialment difícil als barris pobres i amuntegats de Freetown, on segueix sent molt difícil aturar la transmissió del virus, indica Karline Kleijer, de MSF.

Perquè l'epidèmia es doni per acabada, coincideixen tots els organismes, hauran de transcórrer 42 dies consecutius sense que hi hagi cap nou infectat als tres països de l'actual brot. Un objectiu que, calculen, difícilment s'assolirà abans de la tardor vinent.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

De moment, queda pendent de reconstruir uns sistemes sanitaris, ja molt deteriorats abans de l'epidèmia, que en l'últim any han paralitzat intervencions quirúrgiques, programes de vacunació, administració de fàrmacs i tot el que constitueix una mínima assistència pública.  Els escassos hospitals locals que no van tancar per falta (o absència temorosa) de metges, van vetar l'accés als malalts que no mostraven signes d'Ebola, per evitar que els centres sanitaris propaguessin la infecció. L'assistència es va paralitzar als tres països, amb les evidents greus conseqüències que ara falta resoldre. «En tot això s'ha de tornar a començar -resumeix Sancristóval-. S'han d'operar novament les hèrnies, i s'ha d'admetre els malalts que arribin a l'hospital vomitant, perquè no tots els vòmits indiquen Ebola». La malària, molt més mortífera a la zona de l'Ebola que el mateix virus hemorràgic, ha avançat en aquests últims mesos gairebé sense control. El virus de la febre de Lasa i el de la sida han evolucionat sense vedat sanitari disponible. Tot això està pendent d'atenció. «Només podem dir que s'entreveu una llum al final del túnel», conclou Teresa Sancristóval.

Una cosa que ja ha canviat és l'actitud de les poblacions locals cap als sanitaris forans -hi ha ajudat la infraestructura que han aportat-, i la seva informació sobre l'Ebola. La majoria han acceptat, com un sacrifici, que no és possible tocar una persona infectada pel virus, encara que sigui un nen. Ara poden prohibir a una dona que s'acosti al seu fill malalt, perquè, a canvi, li ofereixen l'hospitalització immediata.