EMISSIÓ D'ÈXIT

Experts analitzen el fenomen 'Ciutat morta' després de la gran repercussió social

Professors de la UOC revelen les claus del reportatge sobre el 4-F des del punt de vista de les xarxes socials, el dret i els mitjans de comunicació

2
Es llegeix en minuts
RICARD CARDONA / EL PERIÓDICO

El documental 'Ciutat morta' sobre el 'cas 4-F' està en boca de tothom: des de tuiters fins a polítics passant per la gent del carrer i periodistes. L'èxit d'audiència de l'emissió del polèmic reportatge a El 33El 33 --passant del 2% de 'share' al 20%-- ha posat de manifest una sèrie de canvis en la manera d'entendre la influència dels mitjans de comunicació. 

Segons el professor de la Universitat Oberta de Cataluya (UOCIsmael Peña, el paper de les xarxes socials els dies anteriors a l'emissió ha estat fonamental per al posterior èxit del reportatge. Un èxit tant en audiència com en repercussió social. Segons aquest professor, "xarxes com WhatsAppTwitter (#CiutatMorta) Facebook van activar els espectadors dies abans de l'emissió i ho continuen fent de cara a una possible reobertura del cas".

"Internet permet que el missatge sigui fàcil de difondre i que sigui possible articular majories (o minories qualitatives)", explica Peña, que, a més, creu que la xarxa permet més control sobre els polítics que mai gràcies a l'hemeroteca. Per acabar-ho d'adobar, internet fins i tot permet saltar-se ordres judicials com la censura de cinc minuts de documental per, de fet, potenciar encara més la repercussió social de l'emissió

UNA POSSIBLE REOBERTURA DEL CAS

D'altra banda, el catedràtic en Dret Penal Josep Maria Tamarit pensa que "en el cas de ser certs els fets narrats en el documental, són molt greus". Però també valora que "el reportatge té greus deficiències i, per tant, no té més valor que el d'una denúncia. És totalment parcial i no recull cap opinió de persones clau en els abusos policials".

Tamarit recorda que per poder reobrir el cas, la llei espanyola necessita l'existència de nous fets. En seria un que la condemna es basi fonamentalment en testimonis de càrrec que hagin estat condemnats posteriorment per tortures.

MITJANS TRADICIONALS I MITJANS ALTERNATIUS

Notícies relacionades

Finalment, Lluís Pastor, expert en mitjans, posa de manifest que, fins ara, els únics mediadors entre fonts interessades i el públic sempre han estat els mitjans. Però ja no és així. Fins ara, els mitjans tradicionals tenien una dependència informativa de fonts interessades, cosa que repercutia en l'objectivitat de la narració. Ara, amb les xarxes socials i internet, hi ha múltiples mediadors.

Pastor té clar que els nous mitjans alternatius tenen menys subordinació a la font tradicional i pateixen menys autocensura. La sensació que queda per aquest expert és que els mitjans alternatius han fet la 'part bruta' de destapar el que explica 'Ciutat morta' mentre que els mitjans tradicionals pugen a l'onada, veient-se beneficiats del treball d'altres. Tot i així, creu Lluís Pastor, els dos nuclis comunicatius --mitjans alternatius i tradicionals-- surten beneficiats del fenomen. El fenomen #CiutatMorta.

Temes:

UOC Ciutat Morta