Una nova dimensió de Tàrraco

La tecnologia digital en 3D està trencant esquemes. Ja no només és possible projectar i imprimir objectes en tres dimensions, sinó que també es poden completar estructures d'edificis dels quals tot just es conserven unes quantes pedres. Un grup d'especialistes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Girona (UdG) està enllestint un projecte que permetrà veure el teatre romà de Tarragona en la forma, els colors i la textura que tenia quan va ser construït fa 2.000 anys.

Encara que les ruïnes que se'n conserven entre els carrers de Sant Magí, Caputxins i Rebolledo no permetin tanta imaginació, les imatges en 3D que ja han aconseguit confirmen que el teatre va ser un dels edificis més importants de Tàrraco, la capital de la província que va rendir culte a l'emperador August, de la mort del qual es commemora el segon mil·lenni.

En aquest solar amb aparença d'abandonament amb prou feines penes s'hi endevina part de l'escenari i l'inici de les primeres grades. No obstant, les imatges en tres dimensions mostren un imponent escenari i tres nivells de grades amb capacitat per a més de 2.000 espectadors, cosa que justifica que el teatre fos un dels edificis més emblemàtics de la província.

«Aquest teatre té una història molt tràgica, se'l van carregar gairebé tot quan van començar a construir-hi a sobre una fàbrica d'oli cap al 1919», explica David Vivó, professor d'Història de l'Art Antic a la UdG. Vivó és, juntament amb els arquitectes Ferran Gris i Jose Alejandro Beltrán-Caballero, de la URV, un dels autors del projecte, presentat a finals de novembre en un congrés d'arqueologia a Tarragona.

Detalls desconeguts

Els especialistes expliquen que ha estat com tornar a reconstruir un teatre que van començar a estudiar en la dècada del 1980. A partir d'unes 400 fotografies de les ruïnes i la  resta d'informació que tenien, el programa reconstrueix l'edifici en 3D. Amb això han confirmat algunes teories que  ja tenien i han descobert detalls que desconeixien o als quals no havien parat prou atenció. «T'adones que hi ha coses que no encaixen i que t'obliguen a posar-te en la pell de l'arquitecte que ho va fer», aclareix Gris.

Admet que hi ha «certa imaginació, però molta menys del que es pugui creure», i es refereix al fet que, a més a més de la informació que ja tenien sobre el teatre, altres detalls els han aconseguit a partir de teatres que encara es conserven al nord de l'Àfrica. «De totes maneres, aquí es poden veure les empremtes de la planta i el front escènic, que permeten començar a reconstruir», destaquen.

Vivó assegura que combinar les propostes que ja tenien amb la nova documentació els ha permès «precisar molt millor la reconstrucció». Detalla que algunes de les coses que han verificat és que alguns trams de les grades conserven parts més altes que eren una mena d'altars, cosa que no s'havien plantejat fins ara; que els dos primers esglaons de les grades són més baixos que la resta perquè els esclaus hi posaven les cadires dels seus senyors; o que al mateix nivell existien alguns bancs de pedra amb el nom del propietari, com si fossin una mena de llotges de les grans famílies de la província.

Notícies relacionades

Demostrar el que un sap

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

Entre el que queda del teatre de Tarragona també s'han conservat molt bé, segons Vivó, empremtes de la maquinària de l'escenari. El teló no baixava des de dalt, com passa ara, sinó que estava amagat per sota de l'escenari i pujava. «Aquest és un dels pocs teatres romans en què, malgrat que està molt destruït, estan molt ben conservats els forats de la maquinària de fusta que es feia servir», assegura Vivó.

El que és clar és que explicar el que era el teatre romà de Tarragona és molt més fàcil a través de les imatges en tres dimensions que han aconseguit aquests especialistes. El seu treball, asseguren, es podria aplicar a qualsevol dels monuments romans de Tarragona considerats patrimoni de la humanitat i la seva utilitat, a més de la científica i acadèmica, podria ser també turística.