Un terç de la població mundial pateix carències nutricionals

Toshiba, indústria japonesa d'electrònica i centrals nuclears, produirà també enciams, espinacs i altres verdures. Les seves competidores Sony, Panasonic i Fujitsu ja tenen granges pròpies. Nestlé va anunciar fa poc que traurà àpats complets en forma de pastilla. L'alimentació humana s'ha convertit en un negoci segur, perquè es pot tenir cotxe o no, però s'ha de menjar cada dia, malgrat que  la qualitat de la ingesta, és a dir, dels seus nutrients, ja sigui un altre tema. Uns 2.000 milions de persones (una tercera part de la població mundial) pateixen mancances nutritives, cosa que reverteix en la seva salut, la seva activitat i la seva esperança de vida.

Avui s'obre a Roma la segona Conferència Internacional sobre Nutrició, organitzada per la FAO

-l'agència de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura- i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que té com a objectiu aconseguir una alimentació adequada per a tothom. En la primera conferència, celebrada el 1992, a la qual van assistir Joan Pau II i Fidel Castro, es va fixar com a meta eradicar el 50% dels famolencs del planeta abans del 2015. Llavors, segons la FAO, hi havia 925 milions de persones que cada dia anaven a dormir amb fam i ara, 22 anys més tard, la xifra ha disminuït a 805 milions, lluny de l'objectiu previst. «És insuficient», afirma la FAO, que obre la conferència amb la idea que «els problemes globals requereixen solucions globals».

MARC D'ACCIÓ / La conferència finalitzarà divendres amb l'aprovació d'una declaració i un Marc d'Acció contra la Desnutrició que ja han estat pactats prèviament entre els més de 150 països que hi prenen part. El papa Francesc ha promès intervenir-hi i en representació d'Espanya parlarà la reina Letizia. Hi assistiran també nombroses oenagés, així com representants de la indústria que només busquen beneficis econòmics en els aliments. És el cas, per exemple, de l'acaparament de terres que grans companyies compren i lloguen a un dòlar en països pobres, als quals paradoxalment la FAO i altres organismes internacionals han d'ajudar després per eradicar la fam.

Segons l'organització Land Matrix, fins al 2013 s'havien comprat o llogat 115,7 milions d'hectàrees, una superfície que alberga més habitants que Europa, els Estats Units i el Canadà junts. D'acord amb el Banc Mundial, només el 37% serveix per produir aliments i la resta es destina a biocombustibles. El 2009, l'Aràbia Saudita, que veu com els seus aqüífers estan disminuint, va rebre el primer subministrament d'arròs produït a les seves terres d'Etiòpia.

PRIMERA CAUSA DE MALALTIA / Segons dades actualitzades, uns 99 milions de nens menors de 5 anys pesen menys del que haurien de pesar, cosa que afecta «greument la seva  salut i el seu desenvolupament individual i social».En canvi, als països rics, 42 milions de menors de 5 anys pesen més del que és recomanable i 500 milions d'adults són obesos. La FAO arriba a la conclusió que «la malnutrició -per defecte o per excés-- és la principal causa de malaltia al món» i «la causa subjacent de gairebé la meitat (45%) de totes les morts infantils».

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

El Marc d'Acció contra la Desnutrició està condensat en 60 recomanacions als estats per assolir abans del 2025 i el compliment del qual serà revisat per la FAO i l'OMS. És un programa ambiciós que inclou, entre altres objectius, reduir el 40% la xifra de nens amb endarreriments de creixement deguts a l'alimentació i el 50% els casos d'anèmia en dones en edat reproductiva.

Els països es comprometen també a diversificar els cultius, incloent-hi els tradicionals en regressió, i a «promoure una cobertura sanitària universal (...) per fer front a la malnutrició en totes les seves formes» i «elaborar directrius dietètiques nacionals» que comprenen tot el periple dels aliments, incloent-hi les escoles.