INFORME DE LES CLÍNIQUES Acreditades PER INTERROMPRE L'EMBARÀS

La reforma de l'avortament castigarà les noies més vulnerables

Només una de cada 10 menors que avorten ho fa sense informar els pares

Les afectades viuen en entorns hostils i el veto agreujarà la seva marginació

Manifestació a Madrid contra el frustrat projecte de restringir l’avortament, la retirada del qual va desembocar en la dimissió del ministre Ruiz-Gallardón.

Manifestació a Madrid contra el frustrat projecte de restringir l’avortament, la retirada del qual va desembocar en la dimissió del ministre Ruiz-Gallardón. / AGUSTÍN CATALÁN

3
Es llegeix en minuts
MANUEL VILASERÓ
MADRID

No són gaires. Les noies de 16 i 17 anys que avorten sense informar els pares o els tutors representen només el 0,44% de les dones que interrompen anualment l'embaràs. L'actual legislació els ho permet perquè viuen en un entorn familiar o social hostil, perquè són les més vulnerables. Però la nova reforma de l'avortament plantejada pel Govern les obligarà a comptar amb el consentiment dels progenitors. Una mesura que, segons va defensar ahir l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (Acai), les condemnarà «a l'avortament clandestí o a tenir fills en contra de la seva voluntat, a accentuar la seva marginació, en definitiva ».

L'advertència la va formular l'associació durant la presentació d'un estudi portat a terme sobre els 25.394 avortaments practicats en 22 clíniques d'arreu d'Espanya entre els mesos de gener i setembre d'aquest any. Durant aquest període, un total de 913 noies de 16 i 17 anys han interromput el seu embaràs. Però la gran majoria, un 87,6%, no només n'informen els pares sinó que van amb ells a sotmetre's a la intervenció.

L'ARGUMENT DEL PP / Aquestes dades desmentirien, segons la presidenta de l'Acai, Francisca García, l'argument del Govern, segons el qual, la reforma és necessària  perquè la llei actual és un colador i la gran majoria de les menors avorten a l'esquena dels pares.

La realitat és que només el 12,4%, 113 en l'estudi, ho fan sense informar-los. Els motius que han al·legat són «conflictes greus, violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments i situacions de desarrelament o desemparament».

Hi ha menors que ni tan sols poden plantejar la qüestió als progenitors, perquè pateixen una malaltia terminal, són a la presó o són immigrants i els pares estan al país d'origen, en una cultura on l'avortament comporta gravíssimes conseqüències. «Són dones d'entorns desestructurats, per a les quals el canvi que pretén el PP comportarà un gran dany», sosté Francisca García.

La presidenta de l'Acai és conscient que és molt difícil que el PP es faci enrere d'aquest compromís perquè només és una petita part de la contrareforma impulsada per l'exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón i que el fort rebuig social va obligar a arxivar. La nova minireforma és un intent de calmar els sectors més reaccionaris del PP que s'han considerat traïts per la marxa enrere de Rajoy.

LA TAXA MÉS BAIXA DE LA UE / Malgrat tot, García insta l'Executiu central a reflexionar a partir de les dades proporcionades per l'estudi. «El canvi no està justificat, és innecessari, inconvenient i inútil», assegura. Segons l'informe, la taxa d'avortament entre els 15 i els 19 anys a Espanya és del 13,9%, «una de les més baixes de la UE». Acai també ressalta que als països del nostre entorn es respecta el dret de les menors a decidir i no se'ls exigeix el consentiment patern. I en diversos casos ni tan sols se'ls informa.

Notícies relacionades

Una altra dada important és que més del 70% de les menors de 19 anys mantenen relacions sexuals i d'aquestes un 40% no utilitza mètodes anticonceptius. Per tant, «el Govern faria més bé» d'incidir en la prevenció en comptes de tractar d'«estigmatitzar aquestes dones», segons Francisca García.

La previsió del Govern és presentar el seu avantprojecte de reforma les setmanes vinents, dintre de la nova llei de protecció de la infància. S'hauria d'haver presentat durant el mes d'octubre però la crisi de l'Ebola i el paper deslluït que hi ha fet la ministra de Sanitat, Ana Mato, ho han endarrerit.