El circ vol més regulació en lloc de vetar la presència animal

Com en els números circenses, la intriga i l'emoció que atrapen el públic entre la carpa i la sorra s'han instal·lat en la comissió parlamentària sobre la prohibició d'animals al circ. La incògnita, no obstant, sembla que se cenyeix a saber si l'abast del veto serà extensiu o si es limitarà a les espècies animals domèstiques. Una possibilitat a la qual han donat crèdit CiU, PSC i ICV-EUiA després d'admetre l'error de secundar aquesta proposició de llei atenent els arguments animalistes, però no els del sector circense.

Ahir va arribar per al gremi l'oportunitat que el veto es pugui transformar en regulació, perquè els seus espectacles continuïn comptant amb animals. Si és possible, de tota condició. Això és el que van expressar en la primera sèrie de compareixences experts com el director del Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres, Genís Matabosch, que va incidir en la dificultat de les companyies per enfrontar-se als «interessos dels poderosos», en al·lusió al suport de què va dir que gaudia el lobby animalista. «Estem tips que l'art escènic més democràtic sigui el més proscrit», va postil·lar.

També el president de l'Associació de Professionals del Circ, Joan Ramon Graell, es va regirar contra acusacions que considera injustes. «Estem en contra del maltractament animal, i reclamem la presumpció d'innocència», va dir. Va recriminar als presents que tot se centri en el circ mentre «hi ha desfilades de moda i rodatges amb animals». I va advocar pel diàleg «sense estigmatitzar» en nom del «benestar animal».

RESPECTE

El respecte i la simbiosi entre fera i cuidador van ser l'eix al voltant del qual es van desenvolupar algunes intervencions, com la de Blai Mateu, de la companyia Baró d'Evel Cirk, que fa números amb cavalls, ocells i altres animals domèstics. «Coneixem els límits físics de les bèsties i les seves necessitats, i controlem el seu comportament perquè ens importa el seu benestar i ens apassiona la nostra feina», va exposar. «L'animal disfruta de l'espectacle -va afegir, emocionat- i aquest vincle enriqueix el cuidador».

Va haver de ser un pallasso qui elevés el to de gravetat de les exposicions. Jaume Mateu, el conegut Tortell Poltrona i director del Circ Cric, va admetre l'existència de «males pràctiques al circ», però va reclamar que no es generalitzi. I es va posar en guàrdia exposant el cas del concurs eqüestre de Barcelona i els seus rèdits per a la ciutat per denunciar una doble vara de mesurar amb els animals. Va recórrer a la ironia, ara sí, al qüestionar que el veto s'abordi ara: «¿Quina companyia queda a Catalunya amb animals? ¡Quina hipocresia!», va tancar.

Més ofertes al consens van arribar de boca de Carles Raluy, director del Circ Raluy, sorprès d'«un debat que deixa el circ contra les cordes» i que «només es parli de prohibició, no de fer les coses millor», com a Europa. Seguint aquesta línia, Enys Faggioni, empresari del Gran Circo Americano, va demanar «agafar el millor de cada regulació» continental per garantir el benestar animal i la continuïtat d'un sector en dificultats. «Fem una reglamentació tan severa com faci falta, però si prohibim els animals, que sigui en tots els escenaris: zoos, hípiques...», va afegir.

DEONTOLOGIA

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

La veu dissonant va arribar amb Carmen López, presidenta del Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya, al destacar l'«escassa o nul·la presència de veterinaris col·legiats» als circs catalans, un aspecte que considera clau per «garantir el respecte al codi deontològic i a les bones pràctiques». I va relativitzar els criteris per delimitar entre espècies d'animals domèstics i salvatges: «Hi ha casos que són ben clars, com gossos i cavalls, i tigres i lleons, però per als animals exòtics és millor que es pronunciïn experts en la matèria».

El president del Sindicat Autònom d'Ensinistradors d'Animals, Gaetano Montico, va apel·lar a la col·lisió de drets si es prohibeix a un professional europeu del circ operar a Catalunya, i va presagiar el fracàs de la llei, «com en altres països europeus». I quasi es va poder sentir el redoblament de tambors al convidar un Pere Regull amb la cara llarga, president de la comissió, a ficar-se «en una gàbia de lleons» amb ell per viure de prop l'emoció del circ.