Cronologia d'una contrareforma avortada de la llei d'interrupció de l'embaràs

El Consell de Ministres va aprovar el 19 de desembre del 2013 el denominat avantprojecte de llei orgànica de protecció dels drets del concebut i de la dona embarassada, norma que suposava suprimir el dret a l'avortament tal com estava concebut en la llei de terminis del 2010 del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. El nou embrió del projecte normatiu, promesa electoral del PP, va néixer amb el peu canviat i l'oposició oberta de múltiples col·lectius que s'oposaven a l'increment de les restriccions a la interrupció de l'embaràs. La normativa més reaccionària del Govern del PP, la 'contarreforma' de l'avortament va registrar de manera immediata l'oposició de col·lectius de dones i de professionals de la sanitat. Començava llavors el calvari de l'impulsor de la llei, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.

 

EL CONTINGUT DE LA CONTRAREFORMA

 

En la pràctica, l'aprovació d'aquell projecte de llei hauria transformat el que en els últims anys ha estat un dret de les dones --mantenir o no una gestació, amb independència de la salut del fetus-- en un acte il·legal, que només podia ser despenalitzat en alguns supòsits. Segons el disseny de Ruiz-Gallardón, les embarassades que pretenguessin avortar dependrien del criteri d'un o diversos professionals de la psiquiatria i l'obstetrícia, que havien de decidir si autoritzaven la intervenció.

 

MANIFESTACIONS

 

Després de l'aprovació de l'avantprojecte de llei van arribar les manifestacions. De manera immediata, sense dilació, sense dubtes. El 20 de desembre del 2013, l'esquerra espanyola i les associacions de dones van sortir al carrer entre crits inequívocs:  'Nosaltres parim, nosaltres decidim', 'Gallardón, dimissió', 'Misògins', 'Ningú t'escolta, dona si no crides', 'Això ens passa per un govern fatxa' o 'Avortament lliure i gratuït', dones i homes de diferents edats han manifestat el seu rebuig a la futura reforma de l'Executiu, portant cartells en què es podien llegir llegendes com 'Contra el masclisme i l'explotació, dones en lluita' o 'Escac al patriarcat. Pels nostres drets sexuals i reproductius'.

 

TENSIONS INTERNES

 

La protesta no es va quedar només en el pla social. Al mateix PP es van trobar les primeres fissures en el suport a la reforma normativa. El secretari general de Noves Generacions del PP, Javier Dorado, va reconèixer que "l'Estat no ha de complicar més les coses" en relació amb la protecció dels embarassos quan existeix malformació del fetus, com establia l'avantprojecte.

 

OPOSICIÓ DELS PROFESSIONALS

 

El gener d'aquest any, els especialistes que apliquen els programes de control de l'embaràs, i que atenen parts i eventuals avortaments en hospitals públics i clíniques privades de Catalunya, van mostrar la seva preocupació davant la contrareforma de Gallardón, per considerar-ho un "fre i retrocés". La Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), entitat que representa els prop de 700 especialistes en exercici, va defensar la llei anterior com a marc adequat de defensa de la dona.

 

ESTUDIS D'OPINIÓ

 

Els estudis d'opinió també van ratificar la relliscada política del PP amb la llei de l'avortament. El 78,4% dels espanyols, pràcticament vuit de cada deu, estaven en desacord amb el restrictiu projecte, segons una enquesta realitzada pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO.

 

MÉS PROTESTES

 

L'1 de febrer, milers de persones van marxar pels carrers de Madrid demanant que el Govern paralitzés la modificació de la llei de l'avortament i advoqués pel manteniment de l'actual normativa. En paral·lel, la imatge del Govern espanyol a l'estranger es desplomava per una llei anacrònica. Centenars de persones es van manifestar aquell mateix dia en ciutats com París, Roma o Londres per protestar contra el projecte de reforma de Rajoy. Les mobilitzacions més importants es van registrar en diverses ciutats de França. Els manifestants a París van denunciar l'"atac del Govern espanyol" als drets de les dones, "el rebuig a acceptar el dret de les dones a disposar sobre el seu cos" i la insistència a considerar les seves ciutadanes incapaces de decidir per elles mateixes. En moltes d'aquelles manifestacions europees es va denunciar la norma per "recordar l'època fosca del franquisme".

 

L'OPINIÓ DE LA JUSTÍCIA

 

Fins i tot la Justícia, tan recorreguda per Rajoy en altres conflictes, va arribar a prendre partit de manera clara. L'informe preliminar elaborat per una de les dues vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a càrrec de dictaminar la reforma de la legislació de l'avortament instava a la retirada de l'avantprojecte, entre altres motius, perquè "dóna una resposta anacrònica criminalitzadora" a la realitat de la interrupció de l'embaràs. Segons la vocal progressista Pilar Sepúlveda: "S'aconsella reconsiderar i retirar aquest avantprojecte que ens allunya dels països del nostre entorn i que suposa un retrocés en l'avanç dels drets i la igualtat de la dona", diu l'informe.

 

OPOSICIÓ DELS EXPERTS

 

L'especialista en medicina reproductiva Elena Carreras va ser diàfana en una entrevista amb EL PERIÓDICO: "Mantindrem el diagnòstic prenatal, és un dret", va dir. La presidenta de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, referència estatal en el diagnòstic i tractament de les malalties que afecten el fetus i la mare, considerava aquest any que la llei del PP qüestionava l'existència d'aquesta medicina. "La 'llei Gallardón' és anacrònica, ja no és aplicable. Arriba en un moment històric, social i científic en què ja és inaplicable. Arriba massa tard. La societat no té conflicte sobre l'avortament. La llei actual funciona".

 

EL PRINCIPI DEL FINAL DE L'AVANTPROJECTE

 

Les manifestacions van continuar. Les tensions internes al PP van augmentar. Els metges van considerar repetidament que era impossible definir per llei les malformacions fetals. Massa problemes, massa amenaces al consens que han portat al replantejament de la reforma i el triomf de la lògica sobre apriorismes ideològics.

 

 

  

 

 

, el juny d'aquest any els consellers de Sanitat de totes les comunitats autònomes es van pronunciar de forma conjunta contra la contrareforma de l'avortament. 

 

 

 

1. L'avortament es permet si existeix "menoscabo important i durador" per a la salut física i psíquica de la dona o un perill important per a la seva vida. L'altre supuesto és que hagi "delicte contra salut o indemnitat sexual" de la dona (violació).

 

2. El termini per al primer supuesto (risc per a la salut física o psíquica de la dona) serà de 22 setmanes de gestació i per al segon (violació), de 12 setmanes. Per poder acollir-se a aquesta segona possibilitat, serà necessari haver denunciat l'agressió.

 

3. El risc per a la salut física o psíquica de la mare deurà "acreditar-se de forma suficient amb dos informes motivats emesos per dos metges diferents del que practiquen l'avortament". Els facultatius han de ser "especialistes en la patologia que genera esa decisió". Després que els facultatius hagin avaluat a la dona, aquesta rebrà informació "verbal" de la mà d'un "col·laborador del sistema públic" sobre les alternatives a la interrupció del seu embaràs; tras això està obligada a esperar "almenys set dies" (frente a els tres actuals) per prendre la seva decisió.

 

4. Els metges que realitzin l'avaluació de la dona o del fetus no podran treballar al mateix centre on es vagi a practicar la intervenció.

 

5. Quan el perill per a la salut psíquica de la mare tingui causa en una "anomalia fetal incompatible amb la vida", serà precís un informe médico sobre la mare i un altre sobre el fetus, de forma "que quedi provada dicha anomalia".

 

6. Si l'anomalia incompatible amb la vida no hagués pogut ser detectada clínicament "amb un diagnòstic certero" en les 22 primeres setmanes de gestació, l'avortament també podrà practicar-se després, sempre que es compleixin els requisits anteriors.

 

7.Es permet l'objecció de consciència de tots els professionals sanitaris que participin o col·laborin en el procés d'interrupció de l'embaràs (diagnòstic i intervenció). Per a això, el professional haurà de comunicar-lo per escrit al director del centre dentro de els cinc dies següents a començar a treballar en ell. La seva decisió s'inclourà en el seu expedient personal, que serà reservat i confidencial. L'exercici d'aquest dret, que no admet modulacions, es podrà modificar en qualsevol moment.

 

8. Es prohibeix la publicitat de les clíniques que practiquen avortaments. "No és un producte de consum i esa informació solo han de facilitar-la els especialistes", ha afirmat Gallardón.

 

9. Perquè el consentiment de les menors d'edat s'entengui com "informat i lliure", és a dir, perquè puguin avortar en els supuestos que permet la llei, serà obligatòria "la participació dels titulars de la pàtria potestat", ja siguin pares o tutors.

Notícies relacionades

Alberto Ruiz-Gallardón: l'últim canvi brusc

Pedro Sánchez demana al Govern que "faci dimitir" Gallardón

 

10. Practicar un avortament fora dels supuestos estipulats no tindrà retret penal per a la dona. "És la primera vegada en la història d'Espanya en que s'allibera a la dona de la possibilitat de patir qualsevol retret penal", ha dit el ministre. Gallardón no ha especificat, no obstant, si hi haurà sanció administrativa. Lo que sí ha assegurat és que el metge que se salti la llei sí serà sancionat segons la normativa vigent.