«El vaig denunciar als 15 anys»

El silenci i el pudor per guardar un secret de violència filioparental és la tònica habitual en els progenitors que pateixen la violència dels seus fills. Marga F. i Joan Maria S. parlen obertament dels seus casos per «visibilitzar el problema» i «ajudar altres pares que ho estan passant malament».La Laura ara té 17 anys, però el seu historial de conducta agressiva va començar en la infància. «Sempre havia sigut una mica especial, li costava acceptar ordres i era difícil que canviés d'opinió quan se li ficava una cosa al cap, però ens pensàvem que eren coses característiques de cada nen», diu la Marga. I és que la Laura va ser una nena exemplar, molt bona estudiant fins a sisè de primària, però a l'entrar a l'ESO van començar els problemes. «Va passar de treure matrícula gairebé en tot a contestar malament i no voler anar al col·legi», explica la Marga.

Llavors la Laura era víctima d'assetjament escolar, però els seus pares ho van saber més tard. «No va ser capaç de verbalitzar-ho fins que la vam canviar de centre», recorda la Marga. La Laura es va anar comportant cada cop de forma més agressiva. «Intentàvem fer-li seguir pautes i començava a tirar coses, a cridar, i si intentaves frenar-la es tornava violenta», recorda la Marga.

La Laura i l'Ignasi, fill del Joan Maria, tenen en comú que se'ls va diagnosticar un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat. L'Ignasi va mostrar els primers símptomes d'agressivitat als 11 anys. Als 12 o 13 la seva conducta es va agreujar. Segons el seu pare, «va ser pel consum precoç d'alcohol i cànnabis combinat amb la medicació per al seu trastorn». A l'Ignasi, com a la Laura, també el van canviar de col·legi, però no va funcionar, i als 14 anys va durar una setmana en un internat. «Es va autoexpulsar», recorda el seu pare.

Canvi d'amistats

El Joan Maria diu que la convivència era molt difícil perquè l'Ignasi tenia un gran descontrol d'impulsos. «A nivell de parella costa anar tots dos a l'una, cal compenetració», diu el Joan Maria, que reconeix els efectes del problema a casa. En la unitat medicoeducativa d'Amalgama li van dir que el seu cas era «un dels més problemàtics» i va rebre atenció especialitzada dos anys. A l'allunyar-se dels seus companys d'escola va buscar noves amistats. «Aquests nois es van sentint marginats i connecten amb entorns més marginals», diu el Joan Maria. La Marga hi coincideix. La Laura, la seva filla, també va canviar d'amistats, i la medicació afegida al consum de substàncies van agreujar el problema. «La Laura era llavors una bomba de rellotgeria», explica la Marga, que diu que el seu entorn va començar a rebutjar-la «perquè de sobte es posava agressiva i deia paraulotes».A la Marga li tremola la veu al parlar de la seva experiència i reconeix que, com a pares, ella i el seu marit han viscut molta pressió. «Tothom et diu que és una nena dolenta, que no has sigut prou dura, que no l'has sabut educar. Et sents tan sola, tan jutjada i culpable... Però qui ho ha passat pitjor és la Laura». Parla en passat perquè, després de 14 mesos ingressada al centre terapèutic d'Amalgama, la seva filla és a punt de fer el salt a una vida normalitzada i el 15 de setembre començarà batxillerat en un centre ordinari. «Ara no pren cap medicació i és a punt de fer el pas de reincorporar-se al món real, amb una mica de por, però creiem que tot anirà bé», diu.

Notícies relacionades

Les agressions de fills a pares gairebé es quintupliquen en 7 anys

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El Joan Maria va portar a terme l'acció més difícil d'un pare amb el seu fill. «El vaig denunciar als 15 i als 17 anys». Ho va fer perquè havia de veure que «hi ha uns límits que no s'han de sobrepassar». Però les denúncies no van funcionar. Avui l'Ignasi, amb 25 anys, està a Can Brians complint condemna de dos anys per una agressió amb arma blanca durant una baralla.

El Joan Maria va deixar fa cinc anys la seva feina d'enginyer industrial i va fundar Portal Berguedà, una empresa d'inserció laboral destinada a joves amb problemes d'exclusió. El seu objectiu a llarg termini és poder acollir-los i crear també una residència.