França dóna per perduts dos satèl·lits operatius del Galileu

Els dos primers satèl·lits operatius de Galileu, el sistema de navegació geoespacial europeu, estan en una òrbita errònia i, en conseqüència, no podran complir amb el seu objectiu, segons va admetre ahir Jean-Yves Le Gall, president del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES) de França i representant d'aquest país en el projecte. Le Gall va reconèixer que els enginys Doresa i Milena no es podran utilitzar per al sistema de navegació via satèl·lit encara que es tingui contacte amb ells des de la Terra.

L'exastronauta i president del CNES va admetre, en una entrevista concedida a la revista francesa Usine Nouvelle, que els aparells no seran recuperables per a la navegació perquè la seva òrbita «no és circular, com hauria d'haver sigut i, per tant, no es podran utilitzar en el sistema Galileu».

La rotunditat de Le Gall contrasta amb la posició oficial de l'Agència Espacial Europea (ESA), que s'ha pronunciat d'una manera més prudent sobre el possible ús dels  satèl·lits després que divendres passat es confirmés que havien estat col·locats en una òrbita equivocada. El que sí que espera Jean-Yves Le Gall és que els dos enginys espacials puguin ser utilitzats per poder efectuar «proves d'òrbita i per validar el seu funcionament».

FALTA D'IMPULS / El president del centre espacial francès associa aquest «error de producció» als problemes a què s'ha d'enfrontar últimament la indústria espacial russa. Le Gall considera que el més probable és que l'error en l'òrbita s'hagi produït perquè la nau espacial Soiuz no va donar l'impuls necessari als satèl·lits i els va dirigir de forma equivocada. El responsable de CNES va atribuir la «disfunció» a un mal funcionament del dispositiu anomenat Fregat, encarregat de la injecció. Després de notificar l'error, es va crear una comissió d'investigació per aclarir les causes de l'errada. La comissió donarà a conèixer les primeres conclusions el 8 de setembre vinent i serà llavors quan determinarà «si es tracta d'un element mal programat o d'un equipament defectuós», va afegir Le Gall.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

El responsable de la CNES, va indicar que, malgrat que finalment les conseqüències de l'incident puguin ser «limitades», l'error detectat pot comportar un retard en els següents llançaments de satèl·lits, com el que està programat per al desembre vinent.

Per aquest motiu, va reiterar que per poder continuar amb el programa s'han de conèixer tan aviat com sigui possible els motius de l'error. El sistema de navegació per satèl·lit Galileu estarà format per 24 satèl·lits, sis dels quals seran de recanvi. Cada un costa 40 milions d'euros, i s'hi han de sumar 60 milions més del coet Soiuz.