Anar al contingut

PLE de LA CAMBRA CATALANA

CiU anticipa el seu rebuig a la renda garantida però accepta debatre-la

Els promotors recorden que figura en un article de l'Estatut i que s'ha de legislar

TONI SUST
BARCELONA

El Parlament va iniciar ahir el tràmit de la iniciativa legislativa popular (ILP) de la renda garantida de ciutadania (RGC), una prestació plantejada per a tots els ciutadans que estiguin per sota del llindar de la pobresa, amb l'objectiu d'assegurar uns ingressos mensuals que garanteixin la cobertura d'unes necessitats mínimes. La prestació seria de 664 euros al mes, i en cas d'haver-hi altres ingressos inferiors l'Administració només hauria de complementar-los fins a arribar a la quantitat. L'ajuda seria universal, com ho era la renda mínima d'inserció fins a la reforma del 2011, fet que suposa que es respecti un dret subjectiu: tothom qui acrediti pobresa tindria dret a la quantitat i el pressupost hauria de tenir una partida oberta, ampliable segons la necessitat. Es calcula que costaria uns 2.000 milions anuals a la Generalitat, que el 2014 inverteix uns 500 milions contra la pobresa.

La iniciativa no va morir d'entrada, però tot apunta que no prosperarà. Els grups del Parlament van acceptar debatre-la però CiU no va deixar espai per al dubte i va avançar que no recolzarà la proposta, cosa que porta molts a témer que es repeteixi a la Cambra catalana el que va passar al Congrés amb la ILP de la dació en pagament: bones cares i un text final sense efecte.

FALSEDAT DENUNCIADA / Els primers a intervenir van ser els promotors de la iniciativa Diosdado Toledano i Sixte Garganté. Toledano va combatre els peròs que els detractors del projecte de llei exhibeixen: «És fals que la renda desactivi la recerca de feina. La principal reivindicació d'un aturat és tenir un lloc de treball digne». I a continuació va convidar a reemplaçar les polítiques d'austeritat per les de la promoció de la inserció laboral. «No hi haurà una Ca-talunya lliure i democràtica sense cohesió social», va advertir en al·lusió al procés sobiranista, cosa que va tornar a fer al final de la seva intervenció a l'utilitzar un lema lligat a aquest: «Tenim molta pressa».

El va succeir Garganté: «¿Per què una ILP per un tema que està a l'Estatut? Perquè després de set anys el Parlament no ho ha fet. ¿I per què el Parlament ho ha de fer? Perquè hi està obligat. L'Estatut obliga que sigui una llei». Garganté al·ludia a l'origen de la renda que defensa: l'article 24.3 de l'Estatut. Allà va quedar recollida i oblidada. També va voler advertir que és fals que una prestació així no existeixi en cap país i va citar Bèlgica com a exemple. Garganté va avisar que la inacció portarà més problemes: «Legislar és la seva obligació. Si el Parlament no ho fa o no ho fa de forma suficient contribuirà a incrementar la pobresa».

Entre els grups, ERC, el PSC, ICV, i la CUP s'hi van mostrar a favor. El PP va donar a entendre que només comprarà part del projecte i CiU va ser terminant. Va recórrer a la doctrina nacionalista que dicta que si s'aprovés la ILP generaria cultura del subsidi i falses esperances.