Quatre de cada 10 nous casos de sida a Catalunya es detecten tard

Quatre de cada deu nous casos de VIH són detectats tardanament, tal com ha revelat aquest dijous l'Agència de Salut Pública de la Generalitat en el marc de la firma de l'Acord Nacional per afrontar l'epidèmia a Catalunya i contra l'estigma social que té relacionat.

A la Comissió de Salut del Parlament, el Comitè Primer de Desembre, Plataforma Unitària d'ONG-SIDA de Catalunya, ha defensat "un compromís explícit, real i desvinculat de vaivens de caràcter polític o econòmic".

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha manifestat que les polítiques públiques, recollides en un nou pla d'acció 2014-2017, han d'obeir a "la detecció, a la ruptura de la transmissió de la malaltia, a l'accés al tractament, a garantir un seguiment clínic eficaç, a la investigació i a normalitzar el comportament de la societat respecte a la malaltia".

Ruiz ha reiterat la necessitat de fomentar la prevenció i el compliment del tractament i, a més, ha insistit a augmentar la col·laboració, que ha de ser "estructural i no conjuntural" entre les administracions i les oenagés que estan amb els malalts.

Col·lectius vulnerables

En l'acte s'ha recordat que els malalts de VIH, dels quals hi podria haver entre 30.000 i 36.000 a Catalunya, viuen 14 anys menys que la mitjana de la resta de la societat i que "no totes les persones tenen el mateix risc d'adquirir la malaltia". Per aquest motiu s'ha insistit a identificar els col·lectius més vulnerables i de més risc amb el fi de dissenyar intervencions preventives més efectives i prioritzar correctament els recursos.

Encara que la detecció de casos de VIH/SIDA a Catalunya va experimentar una reducció "bastant pronunciada" a partir del 2000, en l'actualitat el nombre d'infeccions es manté estable al voltant de 800 nous casos anuals. Bona part d'aquestes deteccions són gràcies als 30 tests per cada 1.000 habitants que es realitzen anualment a Catalunya.

Relacions sexuals

Des de l'any 2001 els homes homosexuals representen el 60 % dels casos de VIH detectats que, si se sumen als casos de VIH en relacions heterosexuals, es conclou que el 85% dels malalts l'han adquirit mitjançant relacions sexuals. Això posa en relleu que si anys enrere una de les vies més comunes de transmissió era per l'ús compartit d'agulles i xeringues, a més de la transmissió mare-fill, en l'actualitat una part significativa deriven de relacions sexuals. A més, s'ha instat a no parlar del VIH/SIDA i parlar de la resta de malalties de transmissió sexual, "menys mediàtiques", però amb un "important impacte sobre la càrrega de la malaltia, prevenibles i la majoria curables amb tractaments molt barats".

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

La firma de l'Acord Nacional va estar precedida per la lectura de la Declaració del Parlament que "confirma el seu compromís d'afrontar l'epidèmia del virus de la immunodeficiència humana a Catalunya i de lluitar contra l'estigma relacionat amb aquest virus" el dia 12 de febrer de 2014 en el ple del Parlament i en què va assistir la denominada "Marea Roja".

Davant la Comissió de Salut han comparegut el director de la Fundació Acollida i Esperança i coordinador de la Comissió de VIH/Sida i Exclusió Social de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, Miguel Luís Acosta Martínez; la coordinadora de l'Associació Antisida de Lleida, Anna Rafel Campàs; el director de l'entitat SIDA STUDI, David Paricio i el president del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH, Juan Sebastián Hernández.