Fineta Rubió: "Vaig prometre al meu marit que no deixaria d'escriure-li"

Fa uns mesos va arribar una carta sorprenent al Certamen Literari de Cartes d'Amor Cafè de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Amb una cal·ligrafia rodona, espontània i juvenil, Fineta Rubió, una dona de 78 anys de Sant Feliu de Guíxols, manifestava de manera manuscrita el seu creixent amor pel seu marit, Jordi Rubió. Res d'extraordinari fins aquí, només que el destinatari de la missiva va morir fa 11 anys. Fineta ja té escrit un altre text amorós per a la segona edició del certamen -el període de presentació s'acaba el 30 d'abril-, s'ha apuntat a un concurs idèntic a Jaén i participa en un torneig de cançó romàntica a Xile.

SEnD¿Des de quan escriu cartes a mà?

-Durant vuit anys vaig estar interna en un col·legi de Barcelona i les primeres cartes les escrivia als pares i a les amigues. Als 16 anys vaig tenir el primer nòvio i, com que no li podia enviar cartes a nom seu (perquè les monges les censuraven), les enviava a nom de la seva germana. Ella les llegia en veu alta i de tant en tant deia: «Aquest paràgraf és per a tu, Pepín».

-¿I amb el seu marit es va cartejar de seguida?

-Sí. El vaig conèixer als 19 anys. També era de Sant Feliu però estudiava Medicina i els diumenges a la tarda anava a Barcelona. Poques hores després de marxar, jo ja li estava escrivint. Guardo totes les cartes. ¿Vol que n'hi ensenyi alguna?

-M'encantaria.

-[després de buscar  uns minuts, torna amb una capsa daurada] Ell m'escrivia en català i sempre començava així: «Molt estimada Fineta…». Jo sempre li escrivia en castellà. Miri, això és del 1958: «Estimat Jordi: estic molt contenta que tinguessis una bona arribada a Barcelona. Procura anar amb compte amb la Vespa...» Perquè se n'anava en Vespa a Barcelona, ¿sap? Trigava dues hores i mitja i es posava papers de diari dins de la caçadora per no passar fred.

SEnDVostè mai ha deixat d'escriure-li , ni tan sols quan va morir.

-Abans de morir, em va agafar la mà i em va dir: «T'espero i, com que t'agrada escriure, fes-ho com abans i digue'm que segueixes estimant-me». Li vaig prometre que no deixaria d'escriure-li. Després de morir, vaig anar omplint pàgines amb el meu amor, com si fos un diari, després ho vaig deixar durant una temporada i amb el concurs va tornar a encendre's la flama de l'amor. ¿Li llegeixo un fragment de la primera carta que vaig enviar?

-Endavant.

-«Cada vegada que escrivia cartes d'amor pensava en la carta que escrivia Campoamor al seu Tren expreso: 'Mi carta que es feliz pues va a encontraros / cuenta os darán de la memoria mía...' L'amor que s'hi percep trenca el cor i fa agafar ganes de plorar. Pregunto: ¿hi ha moltes persones que hagin escrit una carta d'amor que faci vibrar, plorar, com la de  Campoamor? [...] Quan una persona ens deixa oblidem el que no ens agradava d'ella, però en tu, Jordi, tot va ser perfecte. Per això segueixo escrivint i et dic que et vaig estimar amb bogeria, que t'estimo més que mai i que et seguiré escrivint fins que tornem a trobar-nos i, mirant-nos als ulls, et digui t'estimo».

-¿I això ho escriu sempre a mà?

-Les cartes sí. No sé com explicar-ho, però davant del foli en blanc veig més clar què vull dir. Amb els meus néts em comunico sempre per internet, però el bip que fan els ordinadors quan envies un missatge m'incomoda per escriure segons què. Ara estic escrivint una novel·la amb una néta que viu a Londres.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

SEnDUna novel·la romàntica, és clar.

-No, de crims. Està basada en les històries de morts que m'explicava la mainadera. Em duia a berenar al cementiri i, com que ella era analfabeta, em feia llegir els epitafis de les tombes. A la meva néta li encanten els relats de por i ha suggerit que el tituli Se fueron sin dejar rastro.