El sac trencat de Salt

Fa uns anys, cap al 2007, quan la crisi no acaparava els titulars dels diaris, passejar pels carrers del centre de Salt (Gironès) era una experiència estimulant. Era com viatjar a un país desconegut, poblat per multitud d'ètnies, amb centenars de persones guarnides de forma colorista i diferent. Set anys després queda l'exotisme, però el bullici i l'alegria d'aleshores han desaparegut.

La crisi s'ha acarnissat amb la població estrangera, que representa més del 42% dels 30.000 habitants que té la ciutat, quan ara fa un parell de dècades, el 1996, el percentatge només era del 2,8%. «A Salt hi havia una xarxa social important a nivell polític, només cal recordar la mobilització que va portar a la independència respecte de Girona, el 1983», recorda Iolanda Pineda, alcaldessa socialista de la població entre el 2007 i el 2011. Una xarxa que va ser capaç d'assimilar molts dels immigrants d'altres comunitats d'Espanya que van arribar a Catalunya a la dècada dels 60, però que no ha funcionat igual amb la nova onada migratòria a causa de la barrera invisible que hi ha entre autòctons i estrangers, un fenomen que no és exclusiu de Salt.

Un altre dels grans problemes que cal afrontar a l'hora de crear un teixit social que funcioni com a coixí davant la crisi és que en moltes ocasions els líders i les persones més inquietes i capaces d'aquestes comunitats que fa poc que han arribat són els primers que se'n van tan bon punt els surt l'oportunitat de millorar. «Llavors la població més empobrida és la que ocupa el seu lloc, cosa que impedeix crear un teixit associatiu potent i de qualitat», comenta Pineda.

Andreu Bover, tècnic en integració i convivència de l'Ajuntament de Salt, corrobora aquest fenomen i ho explica pel fet que aquestes comunitats acostumen a constituir entitats «molt personalistes» i si se'n va el líder que les dirigeix no acaben de quallar. Hi ha un altra classe d'associacions, més centrades en la religió i la conservació de les arrels, que també porten a terme una tasca assistencial, «encara que cada vegada recullen menys diners perquè la situació està pitjor i, a més a més, aquesta no és la seva principal vocació», comenta.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

La regidora d'Acció Social, Fanny Carabellido, reconeix que la caiguda en picat del preu dels pisos al centre de Salt afavoreix que la rotació d'immigrants sigui constant i demana a les administracions que hi hagi més equitat a l'hora de repartir entre els municipis els costos socials i en educació que suposa ser la residència d'una gran massa de població immigrant que, quan pot, treballa a Girona i en altres localitats pròximes. «Estem fent molts esforços i ens aniria bé que ens mimessin més», admet.

Però no tot és negatiu en aquesta ciutat a la qual les circumstàncies l'hi han posat tan difícil. Hi ha associacions com la senegalesa Oudiodial, que col·labora amb la colla castellera dels Marrecs de Salt i entitats sense ànim de lucre com ara Idem, dirigida per Mohamed Houri, que porten professors catalans al Marroc perquè puguin entendre millor les dificultats i les carències dels joves magribins. Ara han firmat un conveni amb l'ajuntament per fer classes de català a joves i per reforçar l'aprenentatge d'aquesta llengua entre els estudiants de la seva comunitat, ja que han detectat que hi ha  alumnes als quals costa de seguir el ritme dels cursos per aquest condicionant.