Pobra empara contra la pobresa energètica

El Govern català va aconseguir al desembre comunicar una idea rellevant, que va ser celebrada en els titulars de premsa. No n'hi havia per menys: un acord entre CiU i ERC va permetre aprovar un decret que en teoria impedeix a les companyies tallar el subministrament d'electricitat i gas a persones en situació de pobresa durant els mesos de més fred, del novembre al març. Però a Francesc Xavier Santos Romero aquesta norma no li ha servit de res: dilluns li van tallar la llum. Aquest veí de Girona, a l'atur i sense ingressos, cap d'una família monoparental formada per ell i els seus dos fills mascles de 14 i 9 anys, va esgotar ja fa un mes la renda activa d'inserció, que fins llavors li reportava 426 euros mensuals.

Sobre el paper, la seva condició de necessitat és exactament la que se suposa que volia protegir aquest decret. Santos ingressa menys de 569,12 euros (perquè no cobra res), l'indicador de renda de suficiència, límit fixat per acollir-s'hi. Però no paga tarifa social de subministrament. I aquí hi ha un dels forats negres del decret. No n'hi ha prou amb tenir pocs ingressos o cap. Si els serveis socials no han demanat per a l'usuari la tarifa o bo social, reduïda, no es pot acollir a l'empara del decret i evitar el tall de llum.

UNIVERS DESCONEGUT / Quan va néixer el decret, no poques veus van clamar que el límit d'ingressos per beneficiar-se'n era massa baix. Però la condició afegida d'estar acollit a una  tarifa social augmenta la restricció, el problema és que no se sap fins a quin punt. Segons Eva Campabadal, tècnica de l'entitat Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), bregada en el problema de la pobresa energètica, ningú sap de quanta gent es compon el grup: les companyies no proporcionen aquesta informació. En principi, no és difícil aconseguir la tarifa reduïda. Els serveis socials ho demanen per als usuaris. Però, diu Campabadal que molts treballadors socials no coneixen aquesta ajuda. Com a exemple, relata que l'Ajuntament de Barcelona està formant ara els seus sobre el tema. Per Campabadal és positiu que, encara que sigui poca, hi hagi gent que no passi fred aquest any gràcies al decret. A l'estiu el problema és sostenible, encara que de fet la pobresa energètica suposa no poder mantenir una llar entre els 18 i els 25 graus centígrads, en funció de l'època.

El cas és que falta temps per saber quanta gent pot acollir-se a l'empara del decret. I després arribarà un altre problema: com aquestes persones pagaran el deute, ajornat però no desaparegut. El recompte no serà fàcil. ABD fa el seu. Però a la Generalitat no hi ha cap registre sobre això. La xifra l'han de tenir els serveis socials i ningú s'ocupa de recollir-la.

UN PRIMER PAS / Els promotors del decret sostenen que fins i tot amb llacunes és una primera pedra. La diputada de CiU Montserrat Ribera defensa la norma i considera lògic que s'hagi de comptar amb una tarifa social per beneficiar-se'n. I admet que s'ha de difondre aquesta condició. Sobre si el decret deixa massa gent fora, apel·la a l'estat embrionari de l'assumpte: «Venia l'hivern i havíem de prendre una mesura de xoc. El decret és un primer pas».

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

ERC va pressionar perquè el Govern l'emetés, i el republicà Pere Bosch subratlla que queda molt per fer. «És la primera vegada que es regula aquesta matèria i tenim les competències que tenim». La Generalitat no pot forçar les companyies. Bosch diu que ERC intentarà millorar el text i augmentar la protecció en el marc del Pacte per la lluita contra la pobresa, que s'està forjant. «Hem anat lents, però hem obert l'aixeta del tema». El diputat recorda que el seu partit volia un llindar d'ingressos més alt com a límit i menys burocràcia en el procés. I que les companyies no ajornessin els pagaments sinó que els assumissin. Seguiran remant en aquest camí, diu.

La diputada d'ICV-EUiA Laia Ortiz defineix el decret: «Ha sigut més propagandístic que efectiu. I fa com l'Estat: passa la patata calenta als serveis socials». Ortiz xifra en 2,4 milions els titulars de tarifes socials a Espanya. Diu que la xifra catalana no està desagregada. Se suma a la tesi que es tracta d'una mesura poc coneguda entre gent a qui aniria molt bé.