«La meva mare plorava, perquè ens vèiem derrotats»

«Vivíem en un pis del carrer de Sant Pere, però quan van començar els bombardejos el meu oncle va dir que la meva germana i jo no ens podíem quedar allà. Llavors, un conegut del meu pare ens va deixar una torreta pel carrer de Santa Amèlia, a la part alta de la ciutat, amb la condició que li deixéssim una habitació per si algun dia s'havia de quedar a dormir a Barcelona.

La casa tenia dues plantes i recordo que el 26 de gener es veia molt bé la Diagonal, tota plena de soldats que caminaven a peu. Llavors allò era tot obert, sense edificis. Era només la carretera i camps. Durant la guerra havíem anat a collir verdures. Per això es veia tot tan bé. Va ser una entrada tranquil·la, ordenada, però els militars anaven una mica bruts. És clar, aquella gent venia de fer la guerra.

La meva mare plorava. Li queien les llàgrimes. A casa hi va haver tristesa, perquè ens vèiem derrotats i ja es veia que ens collarien, com finalment va passar. Va ser molt traumàtic per a la tieta, una dona molt intel·ligent que fins a la guerra havia estat directora de la part de noies de l'Escola Blanquerna. Havia escrit uns llibres de matemàtiques molt bonics, per ensenyar als nens de forma divertida. La tieta, Concepció Vandellós, va perdre la feina i va començar a fer classes a casa per a nois i noies. Va trigar bastant a tornar a l'aula, malgrat que al final va trobar un lloc a la Via Augusta.

Notícies relacionades

«Els soldats ens llançaven rosegons i tots cridàvem '¡Viva España!'»

«El meu pare va aposentar en un cementiri les tropes mores que anaven a entrar a Barcelona»

Jo també havia estudiat a la Blanquerna, que ara és l'Institut Menéndez Pelayo. Venia d'una escola meravellosa, amb molt bons professors, però tot va canviar. Ens van fer una revàlida perquè els cursos que havíem fet no servien. Tot era diferent, pel tracte i per tot. Hi havia un professor de religió que em va demanar que digués el Parenostre. A mi em va sortir en català. I ell va dir:  'Es nota la gent que han sigut rojos perquè no se saben ni el Parenostre'. I jo li vaig contestar: 'Escolti, que a casa meva havíem fet missa i tot durant la guerra, ¿eh?'. I això que la majoria de professors eren catalans, no eren de

fora.                                                              E. M.