«Els soldats ens llançaven rosegons i tots cridàvem '¡Viva España!'»

«¡I tant que vaig veure caure Barcelona! ¡De potes! Diuen que les tropes nacionals baixaven per la Diagonal. Jo no ho nego, però les que jo vaig veure baixaven per Vallvidrera durant tota la tarda. El meu pare i un veí van pujar al terrat a mirar i els van disparar. Devien pensar que eren franctiradors. Encara es poden veure els forats de les bales al mur.

Jo sempre he viscut a Sarrià. Aquell 26 de gener, al barri la sensació general era d'alegria, perquè la guerra s'havia acabat. Recordo que els soldats nacionals portaven rosegons, i ens els tiraven, com si fóssim gossets.  La gent es barallava per agafar-los i tots cridàvem '¡Viva España!' i '¡Viva Franco!'. En realitat, els nens no teníem gaire idea de què representava allò. Era una mena de festa.

A la nit, van deixar de passar els camions de les tropes nacionals i van començar a baixar els àrabs, que anaven a cavall. La finestra de la meva habitació donava al carrer i els sentia passar fent uns sons estranys, uns udols com de llop. Feia una mica d'impressió. Al matí, la meva mare i jo ja ens vam atrevir a sortir al carrer. La guàrdia mora portava coses per menjar i les posaven sobre una manta per vendre-les, com el top manta d'ara. Jo me'n recordo sobretot de les llaunes de sardines, perquè m'agradaven molt i feia anys que no en menjava. ¡Que bones les sardines!, pensava.

Hi va haver molta fam. En les últimes 24 hores, la gent deia que en un magatzem o en un altre hi havia menjar, hi anaven i s'emportaven el que hi havia.

El meu pare va portar dos paquets de llard. Feia molt que no en menjàvem,

però jo li deia a la meva mare que aquell llard no m'agradava. Llavors va arribar a casa un amic de la família, que era

Notícies relacionades

«El meu pare va aposentar en un cementiri les tropes mores que anaven a entrar a Barcelona»

«La meva mare plorava, perquè ens vèiem derrotats»

farmacèutic. '¡Però què feu!', va dir.

'¡Us esteu menjant un ungüent contra la sarna!'».                                            E. M.