«El meu pare va aposentar en un cementiri les tropes mores que anaven a entrar a Barcelona»

«El 1939 jo vivia a Sant Vicenç dels Horts, per on les tropes nacionals havien de passar abans d'entrar a Barcelona. Recordo que deien que els de dretes estaven a prop i que els avions republicans sobrevolaven la muntanya de Sant Antoni, a prop de casa, per bombardejar el pont de Molins de Rei, que era per on hauria de travessar l'exèrcit franquista per arribar a la Diagonal. Al final no ho van fer, però hi va haver molta por.

El meu pare era un home de dretes. Va ser després que jo em vaig torçar cap a l'esquerra [riu], i vaig penjar els hàbits per convertir-me en cooperant i treballar amb la gent de Nou Barris. El meu pare era de dretes i d'església, però molt dialogant. Fins a tres vegades el van amenaçar de mort i li van dir que li pensaven cremar la casa, però mai ho van fer perquè ell es relacionava amb tothom i ajudava tothom qui podia. A casa teníem un paleta que era de la FAI.

A l'esclatar la guerra ho vam passar

malament. Teníem l'única botiga gran de Sant Vicenç i ens la van tancar. Al

poble, els republicans van matar 26

persones i me'n recordo molt de quan van cremar la rectoria. Va ser dur. Durant la guerra, hi va haver molts dies en què ens tancàvem a casa i ploràvem amb la meva mare. Així que la veritat és que quan s'acostaven les tropes nacionals a la meva família ho vam viure

Notícies relacionades

«Els soldats ens llançaven rosegons i tots cridàvem '¡Viva España!'»

«La meva mare plorava, perquè ens vèiem derrotats»

amb alleujament.

El meu pare guardava les claus del cementiri vell de Sant Vicenç, que estava al costat de la parròquia i estava abandonat. Hi havia ossos per tot arreu. Els nens anàvem a jugar i els convertíem en espases. El meu pare va aposentar allà les tropes mores de Franco que anaven a entrar a Barcelona, perquè anaven amb cavalls i necessitaven espai. Eren persones estranyes per a mi, com personatges de conte».                                                    EVA MELÚS