El Síndic reclama una renda bàsica per a famílies amb fills al seu càrrec

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha instat aquest dimarts la Generalitat a crear una prestació específica, condicionada a la renda, per a famílies amb fills a càrrec que no disposen de prou recursos per satisfer les necessitats essencials dels nens, amb l'objectiu de reduir la pobresa infantil.

En roda de premsa després d'entregar al Parlament el seu últim informe sobre els drets de la infància, el defensor del poble català i la seva adjunta per a la defensa de la infància, Maria Jesús Larios, han recordat que la pobresa de les famílies té més incidència en els menors, fet que s'ha "aguditzat" amb l'eliminació el 2010 de la prestació universal per fill a càrrec i la reforma de la renda mínima d'inserció (RMI).

Ha afirmat que les beques menjador "no han de ser l'únic instrument per combatre la pobresa infantil", sinó que també s'han de garantir altres drets, com una vivenda digna, cosa que es podria solucionar amb una renda per a totes les famílies sense recursos.

A més, ha recordat que la petició d'uns ingressos mínims per a les famílies vulnerables està recollida per l'Estatut, i ha concretat que l'ajuda ha de ser "nova i amb caràcter urgent a causa de les necessitats socials", i no ha de substituir altres prestacions com les beques menjador.

"És responsabilitat de l'Administració ajudar els pares a disposar de les condicions de vida necessàries per fer possible l'exercici del deure parental", ha afegit Ribó, que ha celebrat que el Govern ja hagi començat a prendre mesures per garantir els drets bàsics dels nens, com l'augment de les ajudes per a l'alimentació.

Separacions conflictives

Ribó també ha constatat vulneracions dels drets dels menors en els casos de separacions conflictives de parelles, principalment derivades del "patiment psicològic i emocional" dels nens i adolescents.

Per això, ha demanat a l'administració que potenciï els mecanismes de mediació per ajudar els pares a separar-se "respectant, preservant i prioritzant sempre l'interès superior" dels fills; també ha advocat per potenciar el treball en xarxa dels serveis que poden observar indicis relacionats amb el patiment dels menors.

A més, ha revelat dificultats creixents de determinades famílies amb fills escolaritzats en centres concertats per pagar les quotes de les activitats complementàries, principalment la sisena hora, cosa que suposa un greuge comparatiu respecte a les famílies amb recursos.

Encara que les activitats complementàries són de caràcter voluntari i no lectiu, "no implica que no tinguin efectes en les desigualtats educatives que es deriven de no poder accedir-hi", ha recordat, i ha explicat que també ha detectat que en determinats centres no hi ha una diferenciació clara entre l'horari lectiu i la sisena hora.

Menors en assentaments

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

També ha avançat que almenys mig centenar de menors gitanos viuen en assentaments "on no tenen garantits els seus drets bàsics", perquè viuen en condicions materials inadequades i tenen una elevada taxa d'absentisme escolar.

Per això, ha insistit que l'Administració garanteixi el dret a una vivenda digna a les famílies gitanes residents als assentaments investigats --a Lleida, Sant Cugat, Santa Perpètua de Mogoda i Abrera--, i ha reclamat que asseguri que els nens van a l'escola.