INVESTIGACIÓ PEL PRESUMPTE robatori d'un bebÈ

La família adoptiva de Marina la va inscriure il·legalment al Registre

La llei obligava el 1987 a identificar bebès sense filiació amb patronímics d'ús molt estès

La van apuntar amb els seus cognoms dos dies després de néixer, molt abans d'obtenir-ne l'adopció

La Marina consulta el telèfon mòbil en un banc d’un carrer de Barcelona, ahir.

La Marina consulta el telèfon mòbil en un banc d’un carrer de Barcelona, ahir. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
VÍCTOR VARGAS LLAMAS / J. G. ALBALAT / Barcelona

Dos dies després de néixer, Marina Estivill Rimbau va ser inscrita al Registre Civil amb els cognoms dels que avui són els seus pares adoptius. En aquella data encara faltaven gairebé dos anys perquè a la parella se li concedís l'adopció. Les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO consideren aquesta inscripció una pràctica il·legal sense cap mena de dubte i remeten a la legislació del Registre Civil en vigor el 1987, any en què va néixer a la clínica Dexeus el nadó que Alfonsa Reinoso denuncia que li va ser robat amb enganys i sense el seu consentiment. Si s'haguessin seguit els cursos legals, els Estivill Rimbau només haurien pogut inscriure amb els seus cognoms la nena el 1989, quan la llei ja la va reconèixer com a adoptada.

La normativa que regia a Espanya aquell any sobre els noms i cognoms dels nounats es recollia, entre d'altres, en l'article 55 de la llei del Registre Civil, que detallava que corresponia al funcionari encarregat de la inscripció «imposar un nom i uns cognoms d'ús corrent al nascut la filiació del qual no pugui determinar-los». Aquest era el cas de la nena que va tenir Alfonsa el 18 de juny d'aquell any.

Aquesta llei es complementa amb el que disposa el Codi Civil sobre filiació quan qui dóna a llum és menor d'edat. En l'article 124 s'estableix la necessitat «d'un consentiment exprés dels representants legals» de la mare menor, en referència als seus progenitors. En el cas de l'Alfonsa, com que la justícia va decidir retirar la custòdia dels seus pares en ple embaràs per protegir-la de les conseqüències d'una família desestructurada, era el jutge l'únic autoritzat per aprovar aquest reconeixement.

D'OFICI / La pràctica més habitual per a casos com el de la Marina «era identificar el bebè amb el cognom Expósito», segons les fonts jurídiques consultades. Una d'aquestes fonts, que ja treballava al Registre Civil la dècada del 1980, recorda que era igualment freqüent recórrer a altres patronímics «com González, Pérez o López».

Les fonts no troben justificació possible al fet que la menor rebés els cognoms dels seus futurs progenitors adoptius a les 48 hores del part, quan tot just acabaven d'iniciar la convivència amb la nena i en rigorós règim d'acollida, el període previ a l'adopció.

En les observacions al document que acredita la inscripció s'exposa que «se li atribueixen d'ofici els cognoms d'Estivill i Rimbau», així com Jordi i Cristina «com a noms de pares». Aquest «d'ofici» corrobora que era un nadó sense filiació i assenyala que va ser al Registre Civil o la seva òrbita on es va assumir la responsabilitat d'identificar Marina amb aquests cognoms.

L'escrit compta amb la preceptiva supervisió d'un encarregat del procés i d'una de les secretàries del Registre Civil de Barcelona, i indica que la certificació s'expedeix «a sol·licitud de la Direcció General d'Atenció a la Infància de Barcelona». Com a declarant apareix la mare adoptiva, de la qual s'especifica que ho fa en qualitat de mera «coneixedora del fet», sense més, malgrat que poc després es justifica que cedeixi els seus cognoms a la nena.

Notícies relacionades

DILIGÈNCIA / La inusitada diligència amb què es van atribuir a Marina els cognoms dels pares adoptius encara queda més en entredit a l'inspeccionar el contingut d'un annex redactat al marge esquerre del document. L'escrit reserva un apartat per informar de l'adopció de la menor el 22 d'abril de l'any 1989 després de rebre l'aprovació d'un jutjat de Bar-celona. El text declara que en virtut de l'empara legal, els cognoms de l'inscrit seran «d'ara endavant» Estivill i Rimbau. El contingut està datat el 16 de novembre de 1989, gairebé dos anys després que la parella ja atorgués il·legalment els seus cognoms a la petita Marina.

En aquest lapse de 22 mesos, tot i trobar-se en període d'acollida, són nombrosos els documents remesos per la que acabaria sent la parella adoptant en els quals es constata l'oficialitat definitiva de la identitat de la menor. Així ho testifiquen escrits judicials i la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors. En tots aquests documents, sense excepció, es refereixen a la menor amb els cognoms Estivill Rimbau.