«Escric aquest testimoni a petició de la meva filla Marina...»

Per amor a la seva filla. Aquest és el motiu que esgrimeix J. E. per firmar una declaració en què relata el procés d'adopció de Marina, la seva filla adoptiva. Un testimoni que pot resultar comprometedor per a Cristina Rimbau, la mare adoptiva, de qui J.E. està separat, ja que és una de les proves aportades per Alfonsa ­Reinoso, la mare biològica, en la querella que ha interposat contra ella i tres persones més pel presumpte robatori de la criatura que va donar a llum a la clínica Dexeus.

En el document, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, J. E. explica que el 1985 ell i la seva parella no aconseguien ser pares malgrat que les proves de fertilitat havien donat resultats positius. Va ser llavors, després d'anys d'intents infructuosos, quan van decidir iniciar un procés de fertilització in vitro precisament a la Dexeus.

Segons l'escrit, les proves van descobrir que la dona tenia les trompes obstruïdes i que això li impedia tenir descendència. Tot i que es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per solucionar-ho i es va reprendre el procés de fecunditat, no hi va haver resultats. Llavors van començar a plantejar-se la possibilitat de recórrer a l'adopció, segons recull l'escrit.

COL·LABORACIÓ / Com ressalta la querella, J. E. explica que en aquella època, amb la llei d'adopcions que estava en vigor i que provenia de l'època franquista, el fet de no estar casats «dificultava molt seguir la via legal». «Tampoc la via eclesiàstica semblava més fàcil», afegeix el pare adoptiu en el seu manifest.

Per l'acusació, les dues consideracions posen en relleu que J. E. reconeix «les irregularitats del cas». En declaracions a aquest diari, l'home va rebatre ahir aquest punt i va assegurar que la finalitat de l'escrit és aportar el seu coneixement dels fets «de la forma més objectiva possible». «Vaig entregar l'escrit a la meva filla perquè ella m'ho va demanar i perquè l'estimo. És una mera descripció de  com va tenir lloc el procés i una ma-

nera de col·laborar amb la justícia».

J. E. va apel·lar a aquesta perspectiva «objectiva» per descartar que el document pugui perjudicar cap de les parts. I va matisar que en la seva versió hi pot haver «errors de memòria» al tractar-se d'uns fets que es remunten a fa més de 26 anys.

LES FIRMES / Del que no dubta el pare adoptiu és que van ser Ignasi de Gispert i Teresa Cervelló, els dos advocats, els que els van informar d'una «via oberta» per aconseguir l'adopció: una noia menor i embarassada.

Segons el text, la noia volia tenir la criatura, però «no podia ni volia» conservar-la al seu costat. «La versió que em va donar Cristina [la seva parella llavors i mare adoptiva de Marina] era que una tercera persona que treballava al Col·legi d'Aparelladors s'encarregava d'anar a veure la futura mare, que residia  en una residència per a mares solteres, i ajudar-la a comprar roba, pagar la residència, anar al metge».

La manera com J. E. es refereix al cas parlant de «la versió» que li va donar la seva exparella és un element subratllat en la demanda, juntament amb expressions com «a mi se m'explicava». És, segons la querellant, una constatació que «incrimina la seva antiga parella de tot el que indica». El pare adoptiu va explicar ahir que només volia constatar que ell es va mantenir en un segon pla en la fase inicial del procés, que va començar com a acollida. «No hi ha cap document firmat per mi fins que tots dos vam sol·licitar l'adopció», va afegir.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

J. E. explica en el text que recorda que va ser el 14 de juny quan la seva exparella li va comunicar la data per a la qual estava programat el part, quatre dies després. El motiu que evoqui aquell moment d'una forma tan nítida es deu a la coincidència amb la mort del seu pare aquell mateix dia.

El pare adoptiu afegeix que el 18 de juny esperava a la sala d'espera de la Dexeus fins que va aparèixer Cristina amb el «nadó». I assegura que van sortir del centre amb el cotxe d'uns cosins per evitar que la família biològica sabés on vivien. «Vam arribar a casa sense problemes i d'acord amb les indicacions de la nostra advocada, Clara Orpinell, vam seguir els tràmits legals d'acollida, que al cap de dos anys van acabar en la plena adopció», acaba el text.