La medicina experimenta amb el trasplantament d'excrements

Els trasplantaments fecals han sortit de l'armari i cada vegada són més habituals els estudis que intenten aprofundir en aquesta pràctica mèdica en què els excrements d'un individu sa són transferits a un malalt per repoblar la flora bacteriana del seu intestí amb microbis que li falten. El més recent, publicat la setmana passada a la revista Plos One, ha controlat un grup de 13 pacients fins a un any després del trasplantament i ha comprovat que els beneficis es mantenen sense efectes col·laterals. En un congrés celebrat el mes maig als Estats Unts, es van ressenyar 1.900 casos coneguts d'aplicació d'aquesta tècnica en l'últimes dècades.

No obstant, els metges alerten de l'abús d'aquesta teràpia, que fins i tot alguns pacients s'han aplicat de forma casolana. L'eficàcia està demostrada només amb una infecció concreta, el microbi Clostridium difficile, que està molt més difosa als Estats Units que a Europa. A més a més, es desconeixen els efectes a llarg termini d'introduir al cos el còctel de virus i microbis desconeguts continguts en excrements d'una altra persona. Aquest any, l'autoritat farmacèutica dels Estats Units, la FDA, ha optat per regular restrictivament l'ús d'aquesta teràpia.

DONANTS SANS / «Els donants d'excrements no han de tenir malalties que es puguin transmetre a través d'ells, com ara sida, hepatitits, Helicobacter pylori, etcètera», explica Thomas Louie, investigador de la Universitat de Calgary (Canadà) i pioner en el sector. Els excrements s'esmicolen en una solució salina i es filtren. «Després se subministren als pacients per mitjà d'un ènema o una colonoscòpia, per tubs pel nas o la boca, o fins i tot encapsulats en pastilles que es dissolen quan arriben al seu destí», diu Louie.

La utilitat del tractament està demostrada només amb el C. difficile, un microbi que provoca intensos vòmits i diarrees i pot fins i tot matar. Quan a un pacient se li subministren antibiòtics per curar altres malalties, aquests fàrmacs acostumen a arrasar la flora intestinal. Si un pacient en aquesta situació es contamina per C. difficile, el bacteri pot prosperar en l'espai que ha quedat lliure dels altres. Normalment, en aquest cas es tornen a subministrar antibiòtics que aconsegueixen matar els bacteris, però no les seves espores, que són ultraresistents. Això genera una sèrie de recaigudes de la malaltia que poden durar anys. «Aquesta casuística es dóna molts més als EUA que a Europa, on hi ha una soca menys recurrent», observa Francisco Guarner, investigador de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i coordinador de MetaHit, un projecte que ha seqüenciat l'ADN dels microbis de l'intestí humà.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«Els trasplantaments fecals tenen un efecte gairebé miraculós contra el C. difficile i eliminen la malaltia», afirma Guarner. «El nostre estudi demostra que entre quatre mesos i un any després del trasplantament, el microbioma trasplantat s'ha integrat de forma estable en els pacients, és a dir, tenen la mateixa classe de bacteris dels donants», afirma Wolfgang Florian Fricke, investigador de la Universitat del Maryland i coautor de l'estudi publicat a Plos One. El mecanisme, en qualsevol cas, és encara molt fosc. «No sabem amb exactitud quina família de bacteris falten en els malalts i què hi ha en les persones sanes», diu Fricke.

CONTRAPARTIDES / De moment, hi ha escasses evidències de possibles efectes col·laterals negatius, explica el científic. «No obstant, hi ha motius per a la cautela», puntualitza Guarner. El projecte MetaHit ha trobat que el 26% dels gens dels microbis de l'intestí tenen una funció encara desconeguda. A més a més, entre l'1% i el 5% d'aquest ADN pertany a virus. «S'haurien de subministrar els bacteris que sabem del cert que són bons, no pas tota la porqueria que hi ha al costat», alerta Guarner, en referència a tot aquest genoma del qual es desconeix la funció. «Per exemple -afegeix-, és gairebé segur que el càncer de còlon depèn dels bacteris, però no sabem quins, de manera que no podem preveure quins efectes podria tenir el trasplantament al llarg termini». El problema és que portar a terme un trasplantament d'excrements és molt més senzill que crear un fàrmac que contingui una selecció de bacteris de comprovades utilitat i seguretat. Guarner també alerta que no hi ha evidències científiques en relació amb l'eficàcia d'aquesta teràpia en altres afeccions intestinals diferents de C. difficile.