Els bisbes elegeixen un número 2 de consens i no el candidat de Rouco

Els aires de canvi que pretén imposar el papa Francesc a l'Església catòlica arriben a Espanya a poc a poc, com solen fer-se les coses en aquesta mil·lenària institució. Però comencen a notar-se. L'encara president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio María Rouco Varela, va encaixar ahir una derrota amb pocs pal·liatius. Una majoria dels bisbes es van rebel·lar contra la seva línia i van rebutjar el seu candidat a secretari general, el seu bisbe auxiliar a Madrid César Franco, que tot just va comptar amb 12 vots de 79. Tampoc van optar, és cert, pel bisbe de Guadix, Ginés García Beltrán, l'aspirant considerat més afí als postulats del Papa, que no va passar dels 17 vots. Van tirar pel camí del mig i van convertir en nou número dos de la CEE per als pròxims cinc anys el sacerdot José María Gil Tamayo, un veterà de la casa que desperta reserves en  mitjans progressistes i cristians de base per la seva vinculació a l'Opus Dei, però que tampoc és un home de Rouco.

Com si es tractés d'un comodí, Gil Tamayo es va imposar amb claredat i rapidesa en la primera votació, amb un total de 48 vots. Un candidat de consens, acceptable amb més o menys entusiasme per totes les parts. Mentrestant, les espases continuen alçades fins al mes de març, quan Rouco haurà d'abandonar la presidència dels bisbes.

CANVIS GRADUALS / Fonts pròximes a la diplomàcia vaticana van apuntar que en aquests casos les pressions de Roma mai van més enllà d'apuntar un candidat, però aposten per anar «canviant de forma gradual tot el que és canviable». El Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, el ministeri de Comunicació del Vaticà, va anunciar amb satisfacció el nomenament de Gil Tamayo, que és membre de l'organisme i que avui aclarirà en la seva primera aparició pública si assumeix també el càrrec de portaveu, com ha passat gairebé sempre. La seva condició de periodista i estudiós de la relació de l'Església amb els mitjans apunta a això.

També els mitjans pròxims a la CEE van recolzar expressament ahir el nou secretari general. Però els teòlegs progressistes i les associacions de cristians de base van mostrar les seves reserves, fins i tot sense dissimular la satisfacció per la marxa del seu controvertit antecessor, Juan Antonio Martínez Camino. «Em sembla bé que hagin rellevat l'actual, perquè dóna mala imatge de l'Església en aquest càrrec i en qualsevol. Però no em sembla encertat que el substitueixi algú vinculat a l'Opus Dei. Amb aquest Papa les coses van per un altre costat», va sentenciar Federico Pastor, president de l'Associació de Teòlegs Joan XXIII.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Per a Evaristo Villar, portaveu del Fòrum de Capellans de Madrid, els bisbes tenien molts altres candidats per elegir. «No obstant -va subratllar-, és Gil Tamayo qui té el gran repte de mirar de canviar la imatge negativa de la CEE davant l'opinió pública a Espanya. És una de les institucions més mal  valorades, perquè els espanyols estan veient que no respon als nous temps».

CONTINUÏTAT CONSERVADORA / Juan José Tamayo, director de la càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carles III de Madrid, va considerar que el nou càrrec episcopal,  al qual no l'uneix parentiu, no està en sintonia amb els  nous temps: «Han optat clarament -va interpretar- per la continuïtat conservadora. Així és molt difícil emprendre la renovació». Portaveus de Xarxes Cristianes i de Proconcil es van mostrar menys crítics «fins a veure com es desenvolupa» el nou portaveu, però van recordar les seves intervencions «molt conservadores» com a portaveu adjunt del Vaticà per als mitjans hispanoparlants durant el conclave.