El català arriba a la xifra rècord de 10 milions de parlants

El català ha arribat a un rècord de parlants de 10,1 milions, malgrat el "context hostil" de les polítiques públiques en determinats territoris de parla catalana, ha explicat aquest dimecres el coordinador del VI Informe sobre la situació de la llengua catalana de 2012, Miquel Àngel Pradilla, i elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Ho ha explicat Pradilla --també director de la Xarxa Cruscat-- al Born Centre Cultural de Barcelona, juntament amb la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i el president de l'IEC, Joandomènec Ros.

El 72,4% de la població de la comunitat lingüística parla català; 12,8 milions de persones declaren entendre la llengua --un 91,7%-- i 7,3 milions la saben escriure --un 52,6%--: "La comunitat lingüística avança a ritmes diferents més enllà del setge juridicopolític en què s'ha vist immersa últimament", segons Pradilla. Els que diuen que no saben parlar català a Catalunya són el 14,8%; a les Balears són el 28,5%, i a la zona catalanoparlant del País Valencià, el 41,63%.

Oportunitats laborals

La xifra rècord de 10,1 milions de parlants, segons Pradilla, s'entén a partir de les dades de Catalunya, on l'ensenyament amb immersió lingüística va aportant parlants a la comunitat, i on la població nouvinguda veu oportunitats laborals si sap català, ja que la llengua està afavorida institucionalment i es promou la seva presència pública.

No obstant, ha deplorat que el canvi de lideratges polítics amb l'arribada del PP al Govern central "va trencar una dinàmica globalment favorable" envers el català des del 2011, quan es van iniciar noves maneres de gestionar la llengua que van en contra del seu estatus normatiu, a més de l'ofensiva judicial sense precedents, com el canvi de nom del català per llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (Lapao) a Aragó; la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce), que qüestiona el model d'immersió; i la reforma de la llei de la funció pública, per la qual el català deixa de ser requisit per accedir a l'administració a les Balears.

Muriel Casals (Òmnium) ha lamentat la "política obsessiva contra el català, allunyada de les necessitats reals" en alguns territoris, i ha recordat el tancament de Canal 9 al País Valencià, mentre que l'informe recull dèficits de competència oral activa a València i Alacant.

Preeminència del castellà entre joves

Miquel Àngel Pradilla ha destacat que les dades a Catalunya acrediten un cert "comportament comunicatiu" dels joves de 15 a 34 anys, ja que, encara que aquesta generació té les competències adquirides a l'escola, tenen uns usos deficitaris en l'àmbit social perquè el castellà segueix tenint preeminència considerable sobre el català en les converses intergrupals bilingües.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Aquest fet s'explica en part per la forta arribada d'immigrants: el 2008 una quarta part de la població jove a Catalunya --25,7%-- havia nascut a l'estranger, i per tant cal una "difusió de les pautes de negociació col·lectiva" per canviar la situació d'equilibri actual.

L'informe també destaca l'augment de parlants inicials --que tenen el català com a llengua inicial-- al passar d'un índex de 2,25 el 2011 a un 2,32 el 2012, quan aquests parlants van arribar als 4,4 milions --un 31,2% del total--.